Vida
Estudià medicina i dret, carreres que abandonà. Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme (AFC, UCA). A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals. Debutà amb el documental Muelle del Rebaix (1967), que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons. Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta (1968) i Trapo rojo (1968-69), que aconseguiren alguns premis tant a Catalunya com a l’estranger. Més tard, es decantà cap al món teatral, on excel·lí com a escriptor i director escènic d’El Cafè de la Marina (Sagarra) al Centre Dramàtic de la Generalitat (1983), l’últim muntatge que feu i pel qual fou guardonat amb el premi nacional de Teatre de la Generalitat i per la Diputació de Barcelona en la categoria de direcció. També dirigí òperes al Gran Teatre del Liceu i drames al teatre Grec de Montjuïc, espai que reobrí el 1952 amb Èdip rei. Fundà i tirà endavant el Teatro de Estudio (1943), el Teatro de Cámara de Barcelona (1948) i El Corral (1950).
Altres films
1967 Festividad de San Ponce, amb text de Sempronio (curtmetratge documental); Navidad (curtmetratge documental); El Cordobés (curtmetratge documental).
1967-70 Barceloneta (curtmetratge documental).
1969 El tiempo y la vida (curtmetratge documental) [Sobre els sordmuts.]
1969-70 La Barceloneta. Los niños, el cañón y el fuego (curtmetratge documental) [Festa tradicional.]
1970 Salen las caramellas (Barceloneta) (curtmetratge documental); Carrusel. Ejercicio Técnico 814 (curtmetratge documental); Los toros. Esperanza-70 (curtmetratge documental).
Bibliografia
ORDÓÑEZ, M.: Ha mort un gran home, "Avui", 01.07.1997, p. 48.
SAGARRA, J. DE: Juan Germán Schroeder, "El País", 13.07.1997, p. 16.
SCHROEDER, J.G.: Vida breve de Antonia Mercé "La Argentina", "Estudios escénicos", núm. 3, 1958, p. 115-116.