En fou nomenat president Josep de Caralt i Sala, comte de Caralt, i conseller delegat Arturo Guillén Sáenz, expresident del Banco Castellano. La gerència fou assumida per Julio Guillén Álvarez, nebot d’A. Guillén Sáenz, i César Alba Delibes, fill de Santiago Alba Bonifaz, els noms dels quals serviren per a denominar l’empresa. La firma començà distribuint films de la marca italiana Cines, però el seu gran encert fou obtenir la concessió en exclusiva del material de la Metro Pictures, tot i que també hi hagué la producció d’altres firmes: Trans-Atlantic, American Film, Selig, Triangle, World Pictures, Éclair, Messter Film. La companyia dividí l’Estat espanyol en catorze àrees, amb representació en cadascuna d’aquestes. Considerada una de les principals distribuïdores espanyoles, la temporada 1922-23 presentà una important selecció de títols de la Loew-Metro, circumstància que es repetí en les dues campanyes següents. Fou aleshores quan aconseguí un acord per a explotar el material de la companyia Producers Distributing Corporation de Nova York a Espanya que presentà com a Selecciones Prodico, la primera de les quals fou: La petja del passat (The Road to Yesterday, 1925, C. B. De Mille). El 1927 es feu càrrec igualment de la distribució de Goya Films, el primer títol de la qual fou El negro que tenía el alma blanca (1926, Benito Perojo). Fou el mateix Perojo l’encarregat de dirigir La condesa María (1927, amb Alexander Kamenka), cinta produïda per Julio César, que significà la base d’una col·laboració amb l’Emelka de Munic. El projecte, de fet, s’encetà amb Corazones sin rumbo (1928, Perojo i Gustav Ucicky), film que alternà els exteriors espanyols amb els interiors rodats en estudis alemanys. La firma també controlà dos cinemes de Madrid (el Palacio de la Música el 1928, i un any després, el Dos de Mayo). A la darreria del 1931 la sucursal barcelonina, retitulada Selecciones Julio César, representà la Pavent Reproduce Systems, empresa fabricant d’equips sonors. Al gener del 1936 la central s’instal·là a Bilbao i adjudicà a les oficines de Barcelona la condició de centre d’operacions, mentre que les delegacions de Madrid i València es convertiren en sucursals. D’aquesta manera, la poderosa companyia quedà reduïda a la mínima expressió. Foren consellers de la companyia: S. Alba Bonifaz, exministre i conseller d’Estat; Santos Vallejo García, president del Banco Castellano i de la companyia d’assegurances La Aurora, de Bilbao; el comte d’Abasolo, navilier i conseller del Banco de Crédito de la Unión Minera de Bilbao; Francisco Zorrilla Arroyo, senador; Joan Camprubí i Soler, conseller del Foment de la Propietat i de la Sociedad Hispano-Finlandesa, i Francesc Alegre i Roig, president del Banc de Terrassa, entre d’altres.