Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P. Balañà. Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965. Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover. Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc., si bé les càmeres eren de lloguer. Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado (1966, P. Balañà). Al final del 1966, però, la manca de producció lligada a les diferències entre Palomeras i Balañà precipitaren la crisi de l’empresa. Llavors, Balañà i uns quants professionals decidiren demanar una subvenció davant la necessitat de disposar d’una producció independent barcelonina. La sol·licitud no fou atesa, i els estudis es transformaren en Profilmes, vinculats a la productora del mateix nom, una filial amb una certa autonomia del grup d’inversions MPI de Palomeras. En la nova etapa, es milloraren les instal·lacions, incloses sales de muntatge i projecció, i aquestes serviren de seu a les oficines de l’Institut del Cinema Català. La direcció dels estudis la portà inicialment Carlos Boué i després Ricardo Muñoz Suay i Josep Antoni Pérez i Giner. S’hi rodaren els decorats de títols com Kilma, reina de las Amazonas (1975) i Desnuda inquietud (1976), tots dos de Miquel Iglesias; La Nova Cançó (1975-76, Francesc Bellmunt); La nueva Marilyn (1976, José Antonio de la Loma), i la inacabada sèrie Viriato d’aquest mateix director; i L’obscura història de la cosina Montse (1976-77, Jordi Cadena). Els negocis de J. Palomeras feren fallida i aquest vengué les seves accions a baix preu a Balañà. Finalment, el 1986 l’empresa de vídeo Zoom TV els adquirí i recondicionà les instal·lacions.
Bibliografia
HUERTAS, J. M.: Ya no hay estudios de cine en Barcelona, "Tele/eXprés", 26. 11. 1973.