Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Tornasol Films (Madrid), Mate Producciones (Madrid), UGC Images (França), France 2 Cinéma (França), La Sept Cinéma (França), Rodeo Drive (Itàlia); ARGUMENT: La Femme de chambre du Titanic de Didier Decoin; GUIÓ: J.J.Bigas Luna, Cuca Canals, Jean-Louis Benoît; FOTOGRAFIA: Patrick Blossier (Eastmancolor, Cinemascope); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Walter Caprara, Bruno Cesari; MUNTATGE: Kenout Peltier; MÚSICA: Alberto Iglesias, Fragments d’obres de Schumann, Discépolo, Coplan, Pergolesi, Taigany, Lezde, Moody, Fonteyn i Moore;SO: Fabien Adelin, Eduardo Fernández, Jaime Fernández; SO DIRECTE: Jean-Paul Mugel, Laurent Quaglio, Christian Fontaine; INTERPRETACIÓ: Aitana Sánchez-Gijón (Marie), Olivier Martínez (Horty), Romane Bohringer (Zoe), Salvador Madrid (León), Didier Bezace (Simeón), Aldo Maccione (Zeppe), Jean-Marie Juan (Pascal); ESTRENA: Barcelona i Madrid, 24.10.1997; PREMIS: El Cairo 1997 (millor film, millor direcció i millor guió), Cinematografia de la Generalitat 1997 (al director "per aquesta obra de qualitat que significa un exitós esforç en la creació d’un cinema de participació europea, i alhora consolida l’univers poètic d’un dels cineastes catalans més reconeguts internacionalment"), Goya 1998 (millor guió adaptat i millor disseny de vestuari).
Sinopsi
L’any 1912, en una petita població francesa, Horty, un obrer d’una foneria, guanya un premi: un bitllet d’anada i tornada a Southampton per veure la sortida del "Titanic". Allotjat al Gran Hotel de la ciutat anglesa, es presenta Marie, una cambrera del "Titanic", que li demana si pot passar la nit a la seva cambra. L’endemà la noia ha desaparegut, però li deixa una fotografia. De tornada a casa i a la feina, Horty comença a explicar públicament una història fantàstica sobre aquella nit en què la cambrera dormí a la seva habitació. Gràcies al naufragi del "Titanic" l’anècdota es converteix en llegenda.
Producció
En una etapa de la seva carrera marcada per l’erotisme més explícit, el director sorprengué amb una cinta romàntica rodada a Itàlia que recrea, des de perspectives actuals, una trama pròpia del principi del segle XX. L’erotisme li serveix per a narrar una història sobre la construcció de realitats a partir de records, l’imaginari i els desigs. Convertint una època marcada per profunds esdeveniments socials en elements de contrast entre materialisme i romanticisme, aprofita la llegenda del "Titanic" per construir un film suggeridor, de sentiments retrobats que acaben atrapant uns personatges que es qüestionen l’ètica i la moral de la seva societat. També hi ha una reflexió sobre la creació artística, sobre com es pot transformar la realitat en obra d’art i sobre el paper de la imaginació i la fantasia. La recreació de l’època mostra de manera crítica una societat en evolució dominada pels poders de sempre.