Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Aureliano Campa per a CIFESA (Barcelona); ARGUMENT: L’obra homònima de Carlos Arniches; GUIÓ: A.Campa, R.Quadreny; FOTOGRAFIA: Emilio Foriscot (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Emili Ferrer, Antoni Fontanals; MUNTATGE: Antoni Graciani; MÚSICA: José María Ruiz de Azagra;SO: Enrique de la Riva; INTERPRETACIÓ: Josita Hernán (Guadalupe), Juan Espantaleón (Don Sigmundo), Fernando Fernán Gómez (Paco), Pilar Guerrero (Nena), Fuensanta Lorente (Doña Chucha), Luis Pérez de León (Eulalio), Emilia Clement (Eufrasia), Manuel G. del Castillo (Álvaro); ESTRENA: Barcelona, 09.11.1943, Madrid, 16.12.1943.
Sinopsi
Guadalupe és una òrfena que viu amb uns desaprensius. La utilizen per a fer robatoris a cases riques. Un dia, la noia es nega a col·laborar i fuig amb el seu gat. Nena, la filla de la mestressa d’una gran mansió, l’acull i la contracta com a donzella. Don Sigmundo, un suec que dirigeix una planta química propietat de la mare, pretén casar-s’hi, però Nena s’estima Álvaro. El suec amenaça d’arruïnar la fàbrica si no es casa amb ell. Amb l’ajut de Guadalupe, la història tindrà un final feliç.
Producció
Segona de les tres versions cinematogràfiques que s’han fet d’una de les peces més populars del dramaturg, estrenada el 1921. La primera versió fou d’Antonio Calvalache (1926) i la tercera de Clemente Pamplona (1962). El director aconseguí repetir l’èxit en els anys difícils de la postguerra i convertí Josita Hernán en una de les actrius més populars del cinema espanyol. Explica la història en clau de comèdia amb tocs melodramàtics i potencia una certa crítica social, ja present en la novel·la, de forma metafòrica per enganyar una Censura més pendent dels diàlegs que del valor de les imatges. Satiritza visualment amb molta ironia aspectes de la societat instal·lada en el poder. El pas del temps ha convertit el film en alguna cosa més que una simple comèdia d’entreteniment.