Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Teide (Josep Maria Forn, Barcelona), Leo Films; ARGUMENT I GUIÓ: Miquel Sanz, A.Ribas; FOTOGRAFIA: Teo Escamilla (Eastmancolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Massagué, Jordi Berenguer; MUNTATGE: Ramon Quadreny; MÚSICA: Manuel Valls i Gorina; INTERPRETACIÓ: Xabier Elgorriaga (Josep), Francesc Casares (Frederic), Pau Garsaball (Sr. Palau), Montserrat Salvador (Sra. Palau), Jeannine Mestre (Remei Palau), Ángela Molina (Roser Palau), José Luis López Vázquez (Enric Prat de la Riba), Adolfo Marsillach (Francesc Cambó), Ovidi Montllor (Emiliano Iglesias), Marta May (Eulàlia), F.Repiso (Jaume Carner), Rafael Anglada (Sr. Esteve), Joan Manuel Serrat (Ramón Clemente García), Josep Vivó (Dr. Bartomeu Robert), Alfred Lucchetti (Alejandro Lerroux), Núria Espert (l’Esparracada), Teresa Gimpera (Sra. de Vallès i Ribot); ESTRENA: Barcelona, 22.09.1976, Madrid, 08.11.1976; PREMIS: Mont-real 1978 (especial del jurat).
Sinopsi
Josep, un soldat que ha combatut a Cuba, torna a Espanya al febrer del 1899. A la motxilla porta els diners que Frederic Palau ha aconseguit amb la venda dels negocis de la família a l’illa. Josep coneix les nebodes de Frederic, Remei i Roser, i s’enamora de la primera, però el pare s’oposa al festeig. Al voltant de la família Palau (de la seva història, dels amors de Josep i Remei, i de Roser amb el seu cunyat), una significativa mostra de la burgesia catalana del període i el seu desenvolupament econòmic, es posen de manifest els esdeveniments polítics i socials més rellevants de l’època: des de l’arribada a Barcelona el 1899 dels soldats de les guerres colonials a Cuba fins al 1909, en què culmina un procés d’esclat popular conegut com la Setmana Tràgica.
Producció
Primer títol de la trilogia del director sobre la història de Catalunya del segle XX, que completà amb Victòria! (1981-83) i Terra de canons (1993-2000). Emotiu film epicohistòric de ressonàncies catalanistes, que desbordà la seva condició de producte cinematogràfic, sobretot quan s’estrenà, ja que es tractava del primer film en català de la Transició. Tingué alguns problemes amb la Censura, que s’havia de resituar en un Estat democràtic. Aquest decidit esperit de reivindicació catalanista i de recuperació de la reprimida memòria històrica es manifestà en el finançament del film (aportacions individuals i inversors populars). Molts dels inversors hi participaren com a actors, entre els quals destaquen: Alfons Carles Comín, Jordi Borja, Josep Pallach, Josep Dalmau, Heribert Barrera, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell, Miquel Porter, Josep Maria Castellet, Jordi Solé i Tura i Anna Maria Seix. L’obra utilitza una família burgesa com a fil conductor per a mostrar els esdeveniments històrics seguint exemples clàssics cinematogràfics (Novecento de Bernardo Bertolucci) i literaris (La ciutat dels prodigis de Mario Camus). La cinta aconseguí un èxit esclatant i provocà emoció entre els espectadors, a més de reflexions sobre els paral·lelismes històrics i polítics de les dues èpoques, la del film i la de l’estrena. L’estrena al País Valencià i a les Illes Balears ocasionà alguns aldarulls, tot i que fou en castellà.
Bibliografia
PORTER, M.: "La ciutat cremada", "Serra d’Or", núm. 194, 1975, p. 69-71, i núm. 205, 1976, p. 77-78.
RIBAS, A. i SANZ, M.: La ciutat cremada. De 1899 a la Setmana Tràgica. Laia, Barcelona 1976. [RIGOL, A.: "La historia de Cataluña en la pantalla: La ciutat cremada", El cine en Cataluña. Una aproximación histórica. PPU, Barcelona 1993, p. 83-100.]