Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Institut del Cinema Català (Joan Anton González, Barcelona), Sogedasa (Madrid), Tanaïs Com, France 3, SFP i Canal + (França), Continental Filmes i RTP (Portugal); ARGUMENT: La novel·la homònima d’Eduardo Mendoza (en castellà, 1986; en català, 2000); GUIÓ: M.Camus, Gustau Hernández, Ester Cases, Olivier Rolin; FOTOGRAFIA: Acacio de Almeida (Eastmancolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Gil Parrondo, Rafael Palmero; MUNTATGE: José María Biurrún; MÚSICA: Jean-Marie Sénia;SO: Adrien Nataff (so directe), Ricard Casals (so en estudi); INTERPRETACIÓ: Olivier Martínez (Onofre Bouvila), Emma Suárez (Delfina), François Marthouret (Braulio), Joaquín Díaz (Don Humbert Figa), José María Sanz Beltrán, Loquillo (Efrén Castells), Ramón Langa (el marquès d’Ut), Tony Isbert (Odón Mostaza), Empar Moreno (Diana), Lluís Homar (el pare d’Onofre), Montserrat Carulla (Micaela Castro); ESTRENA: Barcelona, 28.05.1999, Madrid, 29.05.1999.
Sinopsi
Onofre Bouvila arriba a Barcelona el 1888. És un adolescent que fuig d’un assumpte familiar tèrbol. Amb l’únic afany de construir una nova vida, descobreix una ciutat, l’anomenada "ciutat dels prodigis", sotmesa pels cacics, dominada per màfies enfrontades en una guerra violenta, esquinçada pels ideals del nou segle. No triga a comprendre la moral del seu temps: l’abús, la repressió i la por, materialitzada per la corrupció, la sang i els diners. Un home sense escrúpols com ell troba l’oportunitat de convertir-se en un dels motors econòmics de la ciutat, encara que hagi de renunciar a l’amor i a la felicitat
Producció
Es tracta d’un dels projectes del cinema català amb una gestació més difícil (des del 1993 estigué en mans de Francesc Betriu, fins que l’assumí Mario Camus cinc anys més tard). El film mostra una Barcelona desconeguda, més a prop del Chicago de la dècada del 1920 que de les imatges tradicionals de ciutat tranquil·la, treballadora, regida per una burgesia honrada i progressista. La història, que transcorre entre les dues exposicions universals (1888 i 1929), se centra en un personatgesímbol convertit per la seva ambició i manca d’escrúpols en una de les forces fonamentals de l’espectacular desenvolupament de la ciutat. A través de la seva transformació personal es posa de manifest el canvi moral i material de la ciutat. Juntament amb La verdad sobre el caso Savolta (1978-79, Antonio Drove), basat en la novel·la homònima del mateix Mendoza, constitueix una crònica de certs ambients i la ciutat que els veié desenvolupar en ple canvi social i polític.
Bibliografia
MOIX, A.M. i SALMON, A.: Un clásico moderno: "La ciudad de los prodigios" y Eduardo Mendoza, "El Mundo", 20.06.2001, p. 60-61.