La condesa María

Pel·lícula del 1942; ficció de 76 min., dirigida per Gonçal Pardo Delgràs.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: CIFESA (València); REFERENT LITERARI: Basat en l’obra teatral homònima (1925) de Juan Ignacio Luca de Tena; GUIÓ: G.Delgràs; FOTOGRAFIA: Guillermo Goldberger (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Emili Ferrer; MUNTATGE: Joan Serra; MÚSICA: José María Ruiz de Azagra;SO: Jaume Torrents; INTERPRETACIÓ: Lina Yegros (Rosario), Rafael Durán (Manolo), Margarita Robles (comtessa María), Marta Santaolalla (Clotilde), Camino Garrigó (Rosalía), José Prada (marquès), Leonor Fàbregas (Clarita), Pablo Hidalgo (Damián), Vicente Vega (Luis Fernández del Olmo), Josep Acuaviva (treballador del jutjat), Salvador Malonga (Foreda), José Luis Sanchiz (el xofer), José María Ovies; ESTRENA: Barcelona, 25.11.1942, Madrid, 04.12.1942.

Sinopsi

Amb la mort de Luis, el seu únic fill, la rica comtessa María del Olmo té com a únics hereus el seu germà i dos nebots. Poc després apareix Rosario amb un nen i explica que és el fruit del seu matrimoni amb Luis. María els acull il·lusionada, però els hereus de la fortuna descobreixen que Rosario mai no ha estat casada. A continuació, reben la notícia que Luis encara és viu i ho intenten comunicar a la comtessa, la qual es nega a escoltar-los. Luis torna a casa i descobreix que Rosario viu amb la seva mare i ha revelat la veritat. Finalment, la jove parella es casa.

Producció

Segona versió de l’obra del dramaturg, després de la coproducció amb França protagonitzada per Rosario Pino i Sandra Milowanoff i que dirigí Benito Perojo el 1927. El film fou el quart realitzat per G.Pardo en la seva etapa a la productora CIFESA, anys abans que fundés la productora PC Cumbre, encarregada de la majoria dels seus títols posteriors. Pertanyent al període més prolífic de la companyia valenciana, el film es rodà als Estudis Cinematogràfics Kinefon de Barcelona, d’acord amb les directrius de comèdia sofisticada que imperaven en la productora. La dona del realitzador, Margarita Robles, exercí com a dialogista, a més de reservar-se el paper de la comtessa que dona nom a la producció.

Bibliografia

FANÉS, F.: El cas CIFESA: vint anys de cine espanyol (1932-1951). Filmoteca de la Generalitat Valenciana, València 1989.