Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Films Barcelona (Empresa Diorama, Barcelona); ARGUMENT: La peça homònima (1892) de Josep Feliu i Codina; GUIÓ: E.Giménez, F.Gelabert; MUNTATGE IFOTOGRAFIA: F.Gelabert (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Joan Morales; INTERPRETACIÓ: Enric Giménez (Melcior), Mercedes Marsal (Dolores), Sr. Gallart (Llàtzer), Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Josep Vives, Ferran Bozzo; ESTRENA: Madrid, 1911.
Sinopsi
Després de quedar-se orfe, Dolores fuig a Calataiud víctima de comentaris difamatoris. Llàtzer, enamorat de la noia, sempre està disposat a defensar-la. Apareix en escena Melcior, un antic pretendent de Dolores i els dos homes es repten a duel amb navalla. Llàtzer fereix mortalment el seu rival, però Dolores es creu culpable dels esdeveniments i s’acusa de la mort de Melcior. Llàtzer, en un gest d’honestedat, reconeix la veritat afirmant que ha estat ell qui ha mort el difamador.
Producció
La durada és aproximada, establerta a partir d’un metratge de 290 m. El film forma part d’un cinema costumista i populista que encaixa perfectament amb les característiques de l’època. Gelabert i Giménez ja treballaren junts en l’adaptació d’una obra teatral: Terra baixa (1907). Els exteriors es rodaren a la torre de Martí i Codolar d’Horta. N’hi ha altres versions: de Maximilià Thous el 1923 en sis parts; de Florián Rey el 1939, i de Benito Perojo el 1947, Lo que fue de la Dolores (La copla de la Dolores).
Bibliografia
CARDONA, R.: "Paraules dins d’un fotograma. Principals sistemes de confecció i tiratge de rètols al cinema mut", Primeres jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 2001, p. 127-144.
GELABERT, F.: Aportación a la historia de la cinematografía española, "Primer Plano", núm. 5, 1940.