PRODUCCIÓ: Balcázar (Barcelona), Aigle Films (França); ARGUMENT I GUIÓ: Miquel Cussó, A.Balcázar; FOTOGRAFIA: Alfredo Fraile (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Miquel Lluch; MUNTATGE: Joan Lluís Oliver; MÚSICA: Joan Duran i Alemany, Roman Vlad; INTERPRETACIÓ: Roberto Camardiel (Max), Analía Gadé (Sandra), Jean-Claude Pascal (Javier), Antonio Casas (Andrés), Jaime Avellán (el pare Antonio), Josep Maria Caffarel (Martínez), Carlos Casaravilla (el comandant), José Palomo (l’avi), José Roberto Palomo (Juan nen), Michèle Corey (la mare de Juan); ESTRENA: Barcelona, 20.02.1960.
El matrimoni de titellaires format per Max i Sandra fugen de l’Espanya republicana amb l’ajut de Javier, un guia que els ajuda a passar la frontera cap a França. Sandra lluita entre l’amor que sent pel guia i la seva obligació com a esposa. Al grup s’afegeix el capellà Antonio, que es converteix en un problema perquè el carrabiner que els facilita la fugida exigeix la seva entrega com a condició. El capellà és afusellat i el seu sacrifici provoca que l’amant i Sandra acabin la seva relació.
L’exaltació de les virtuts dels sacerdots és el tema principal del primer llarg en solitari del director, molt abans de convertir-se en l’artífex dels Balcázar Estudis. La trama del film s’estructura sobre tres eixos: la fugida de la parella protagonista d’un país que no accepten (l’Espanya republicana presentada com un focus de terror); la història d’amor adúlter entre l’esposa i el guia i el sacrifici del sacerdot; i s’emmarca dins els conceptes del cinema religiós espanyol de l’època: exaltació de la religió paral·lelament al règim franquista. Fou un fracàs de taquilla.
FERNÁNDEZ CUENCA, C.: La guerra de España y el cine. Editora Nacional, Madrid 1972, p. 815-816.