La espera

Pel·lícula del 1955-1956; ficció de 86 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Osa Films (Manuel Torres Larrodé, Madrid) per a CIFESA (València); ARGUMENT I GUIÓ: V.Lluch, José María Palacio, Mateo Cano; FOTOGRAFIA: Emilio Foriscot (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Tadeo Villalba; MUNTATGE: Antonio Ramírez; MÚSICA: Miguel Asins Arbó;SO: Plácido Colmenares; INTERPRETACIÓ: Mónica Pastrana (María Teresa), Rafael Romero-Marchent (Pedro), Rosario García Ortega (Dolores), José María Lado (Miguel), Rafael Arcos (Juan), José Ramón Giner (Eloy), Julio Riscal (Ramón), Pedro Fenollar (Luis); ESTRENA: Madrid, 23.04.1956.

Sinopsi

Quatre joves d’un poble espanyol s’allisten a la Divisió Blava al juliol del 1941. Entre aquests hi ha Juan, que deixa la família i la seva promesa María Teresa. L’espera de notícies s’acaba amb l’anunci de la seva mort en combat. Els seus companys tornen i un d’ells vol casar-se amb la noia, però aquesta no l’accepta i es manté fidel a la memòria del seu promès. Alguns anys després, un expresoner alemany els comunica que Juan és viu, però presoner en un camp de concentració rus.

Producció

Primer llarg d’aquest director valencià, procedent del curtmetratge, i amb una carrera curta però singular. Lluch, que fou soldat de la República, creà un melodrama sobre dones seguint els models del cinema realista italià, i, malgrat les imposicions polítiques del franquisme, aconseguí mostrar parcialment la seva posició personal en contra d’aquella societat. El film nasqué de la necessitat del productor de realitzar un producte anticomunista que li proporcionés beneficis per al règim.

Bibliografia

ALEGRE, S.: El cine cambia la historia. Las imágenes de la División Azul. PPU, Barcelona 1994, p. 245-282.