La ferida lluminosa

La herida luminosa (es), Suprême sacrifice (fr)

Pel·lícula del 1956; ficció de 97 min., dirigida per Tulio (Armando Bartolomé) Demicheli.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Alfonso Balcázar (Barcelona); ARGUMENT: L’obra teatral homònima (1954) de Josep Maria de Sagarra ; GUIÓ: Juli Coll, T.Demicheli; FOTOGRAFIA: Georges Perinal (Eastmancolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Pedro Schild; MUNTATGE: Joan Pallejà; MÚSICA: Isidro B.Maiztegui; INTERPRETACIÓ: Arturo de Córdova (Dr. Enrique Molinos), Amparo Rivelles (Isabel), José María Rodero (Ernesto), Yolanda Valera (l’amant Adela), Ramon Martori (el pare Aguilar), Mercedes Monterrey (Olympia), Camino Delgado (Carmen), Jesús Puche (Dr.Lanuz); ESTRENA: Madrid, 24.12.1956, Barcelona, 09.01.1957 (en català, 31.08.1981).

Sinopsi

Història del cardiòleg d’idees liberals Dr. Molinos, el qual és a punt d’enverinar la seva dona Isabel per fugir amb la neboda d’aquesta, Adela. Alguns esdeveniments dramàtics (la mort de l’amant, l’infart del fill jesuïta, etc.), tractats com si fossin un càstig diví, porten el protagonista a revisar la seva vida i a redescobrir l’amor conjugal.

Producció

El film fou el debut a Espanya de l’argentí Demicheli, exiliat del seu país per les seves idees antiperonistes. El realitzador eliminà la part de crítica a la societat continguda a la peça teatral de Sagarra, i convertí el film en un autèntic fulletó "a la mexicana", i es va inspirar en No seràs un estrany (Not As a Stranger, 1955, Stanley Kramer). La cinta provocà un gran impacte gràcies a una operació quirúrgica a cor obert rodada amb un gran realisme. El 1997, José Luis Garci en feu una nova versió.