S’inicià com una agrupació de cercaviles d’animació fins el 1982. Amb l’espectacle Accions (1983) començaren una trajectòria amb un llenguatge i uns plantejaments propis diferenciadors. Sempre en constant evolució d’acord amb els canvis tecnològics i socials, són considerats com a englobadors de formes interdisciplinàries i pioners de nous camins de l’espectacle multimèdia. En el terreny audiovisual, present com a element artístic en una gran part dels seus espectacles, han fet creacions televisives com ara Taller de teatro (1984); Stock de pop (1984); Ulele (1986, sèrie Ojo de cristal); un programa especial per a la televisió suïssa (1989) i Arnau (1993); i han participant en els films Un parell d’ous (1984, Francesc Bellmunt) i Pont de Varsòvia (1989, Pere Portabella). Després de diversos muntatges escènics sobre el mite de Faust, el traslladaren al cinema, Faust 5. 0 (2001), amb Àlex Ollé, Isidro Ortiz i Carles Padrissa, presentat a la Mostra de Venècia, premi Méliès d’Or al millor film fantàstic europeu 2002 de la Federació Europea de Festivals de Cinema Fantàstic. Dels seus treballs teatrals destaquen: La Fura dels Baus (1984); Suz/O/Suz (1985); Ombra (1988); Tier Mon (1988); Noun (1990); MTM (1994); Manes (1996); OBS (2000), en què barregen les 3D, i Macbeth i els xous televisius, amb què feren gires per més de trenta països. A més de participar en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), han enregistrat discs i han muntat òperes com ara Atlántida, de Manuel de Falla (1996); El martirio de San Sebastián, de Claude Debussy (1997); i La condenación de Fausto, d’Héctor Berlioz (1999). Les seves últimes propostes, igualment arriscades, han estat F@ust versió 3. 0 (1998); Ombra (1998); BOM (Big Opera Mundi) (1999); el "teatre digital" L’home del Mil·lenni (1999); D. Q. Don Quijote en Barcelona (2000), XXX (2002), que s’inspira en La filosofia al tocador del marquès de Sade i combina teatre, música, vídeo i informàtica aplicada, i Obit (2004). Han estat guardonats amb nombrosos premis. Amb motiu de les noces d’argent del grup editaren el llibre i el DVD, La Fura dels Baus (1979-2004).
Bibliografia
ANTÓN, A.: La Fura dels Baus, els bojos controlats, "Teatre BCN", núm. 13, 2000, p. 46-51.
ESPADA, A.: Pasión por la Fura, "El País Semanal", 25. 06. 2004, p. 78-86.
TUGUES, P.: Dues dècades amb La Fura dels Baus, "Avui diumenge", 1. 10. 2000, p. 4-10.