La honradez de la cerradura

Pel·lícula del 1950; ficció de 77 min., dirigida per Luis Escobar Kirpatrik.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: PECSA (Josep Carreras i Planas, Barcelona); REFERENT LITERARI: Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente; GUIÓ: L.Escobar; FOTOGRAFIA: Emilio Foriscot (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Sigfrido Burmann; MUNTATGE: Ramon Biadiu; MÚSICA: Joan Dotras i Vila; INTERPRETACIÓ: Francisco Rabal (Ernesto), Mayrata O’Wissiedo (Marta), Ramon Elias (home), Lola Bremón (Matilde), Pilar Muñoz (Carmen), Maria Victòria Durà (Rosa), Miguel de Granada (Pedro), Paquita Bresoli (esposa de l’home que regenta un berenador), Mercè Gibert (Tony), Ramon Martori (don Pablo), Modest Cid (el jutge), Esperanza Navarro (Ketty), Joan Velilla (Juan), Jesús Puche (el Pipi), José Manuel Pinillo (el Caco), Ramon Vaccaro (policia), César Pombo (Paco el Royo), L.Escobar (client a la finestreta); ESTRENA: Madrid, 16.10.1950, Barcelona, 12.06.1951; PREMIS: SNE 1948 (millor guió).

Sinopsi

Un matrimoni modest, Ernesto i Marta, reben una nit la visita inesperada de Matilde, una veïna d’edat avançada que els demana que li guardin una quantitat important de diners fins l’endemà. La dona mor aquella mateixa nit i el jove matrimoni es queda els diners. Però un xantatgista els amenaça fins que la policia el reconeix i el mata.

Producció

Film que suposà el debut com a director de L.Escobar, actor de cinema i teatre, que ja dirigí abans l’obra de Benavente als escenaris. La cinta inaugurà –juntament amb d’altres– la tradició de cinema policíac que tingué Barcelona durant la dècada del 1950, i no és fortuït que Francesc Rovira i Beleta, un dels màxims artífexs del gènere, en fos el supervisor. El film, però, fou un fracàs comercial. El director aconseguí que la cinta passés tots els codis de la Censura sense cap contratemps, gràcies a una visió amable del motiu original.