La piel quemada

Pel·lícula del 1966; ficció de 110 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Teide (J.M.Forn, Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: J.M.Forn; FOTOGRAFIA: Ricard Albiñana (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Manuel Infiesta; MUNTATGE: Lluís Puigvert; MÚSICA: Frederic Martínez i Tudó, Salvador Escamilla (cançons); INTERPRETACIÓ: Antonio Iranzo (José), Marta May (Juana), Silvia Solar (la belga), Ángel Lombarte (Andrés), Luis Valero (Manolo), Carlos Otero (el portuguès), Jordi Torras (el català del bar), Jaume Picas (l’intel·lectual del pub), Josep Castillo i Escalona, Miquel Graneri; ESTRENA: Barcelona, 20.11.1967, Madrid, 12.02.1968; PREMIS: Círculo de Escritores Cinematográficos 1968 (millor guió).

Sinopsi

En un poblet de la Costa Brava, José treballa de paleta. Al mateix temps, en un petit poble d’Andalusia, la seva dona Juana i els seu dos fills emprenen el viatge que els portarà a reunir-se amb ell. A través de les incidències normals del treball i del viatge amb tren de la família, es posen de manifest els seus problemes, les seves il·lusions i el perquè abandonen les seves arrels. Una petita aventura de José amb una turista belga fa descobrir-li un món insospitat.

Producció

El director començà a rodar el film el 1965, però aturà el rodatge i no el reprengué fins al cap d’un any. La cinta barreja la ficció amb un estil gairebé documental per a descriure els problemes de la immigració interior amb el rerefons de la societat catalana indiferent al tema, i propugna la necessitat de l’adaptació com a forma ideal de convivència. J.M.Forn utilitza el muntatge paral·lel i els flashbacks per oferir els contrastos entre la vida rural, i les seves escasses perspectives, i la dels entorns desenvolupats econòmicament, més inhumans i durs. El títol del film parla de les diferències socials a partir de l’adquisició del bronzejat: el dels turistes és voluntari, però el dels immigrants és el tribut que paguen pel seu treball. Amb el pas dels anys el film continua igual de lúcid i ja es considera de culte.

Bibliografia

Guibbert, S.: À propos de "La piel quemada". La constitution cinématographique d’une identité catalane, "Les Cahiers de la Cinemathèque", núm. 38-39, 1984, p. 161-165.