PRODUCCIÓ: IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas (Enric Viciano, Barcelona); ARGUMENT: La novel·la homònima (1903) de Marià Vayreda; GUIÓ: J.Grau, Gustau Hernández, E.Viciano; FOTOGRAFIA: Carlos Suárez (Agfacolor, panoràmica), Xavier Camí (2a unitat); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Maria Espada; MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós;SO: Joan Maria Quilis; INTERPRETACIÓ: Luis Fernando Alves (Albert), Christian Vadim (Ibo), Sophie Renoir (Coral), Fernando Guillén (Arbós), Fermí Reixach (Rafael), Josep Maria Cañete (Bilot), Patxi Bisquert (Pep), Achero Mañas (Arbosset), Josep Vivó (l’avi), Raúl Fraire (mossèn Jeroni), Lluís Hostalot (Pelirrojo), Jordi Dauder (Damià), Pepa Arenós (Angelina), Joan Dalmau (Dr.Camps), Joan Velilla (el notari), Teresa Cunillé (la dona del notari); ESTRENA: Madrid, 19.01.1990, Barcelona, 26.01.1990; PREMIS: Cinematografia de la Generalitat 1989 (millor film, millor actor, F.Guillén; millor productora).
A la meitat del segle XIX, les petites poblacions del Pirineu viuen sota la contínua amenaça dels bandolers. Coral és incapaç de decidir el seu futur i provoca la rivalitat entre Ibo i Albert. La noia salva la vida d’Albert en una terrible lluita contra Ibo, el qual, malferit, s’uneix als bandolers. Poc després segresta Coral i assasina el seu pare. L’única raó per viure d’Albert serà rescatar-la.
El director recrea en imatges una història passional en l’ambient tens i violent de les muntanyes de la Garrotxa després de les guerres carlistes. Respecta el paper primordial de la comarca, també present en la novel·la, com a configurador del caràcter dels personatges en el seu entorn històric. La soledat i l’aïllament són elements decisius en les seves actituds davant de fets vitals com l’amor, l’odi i sobretot la passió. El film es rodà en escenaris naturals i J.Grau donà a cada personatge el rol d’un animal en la seva personal re-interpretació i lectura d’un clàssic de la literatura catalana. A partir del film se’n feu una sèrie televisiva de tres capítols de llarga durada (1991).