La teranyina

La telaraña (es)

Pel·lícula del 1989-1990; ficció de 125 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Floc (Enric Gratacós - Alba Molas, Barcelona); ARGUMENT: La novel·la homònima (1983) de Jaume Cabré; GUIÓ: J.Cabré, Jaume Fuster, A.Verdaguer, Vicenç Villatoro; FOTOGRAFIA: Macari Golferichs (Kodakcolor, Panavision); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Maria Espada; MUNTATGE: Amat Carreras; MÚSICA: Ramon Muntaner; INTERPRETACIÓ: Fernando Guillén (Julià Rigau), Amparo Soler Leal (Mercè Rigau), Sergi Mateu (Enric Turmeda), Ramon Madaula (Mercader), Anna Lizarán (Montserrat), Ovidi Montllor (Cordetes), Patxi Bisquert (Quico), Jordi Dauder (Arcadi Costa), Alfred Lucchetti (el notari Cases), Montse Guallar (Tineta), Joan Borràs (Gavaldà), Josep Minguell (Serra), Ricard Borràs (Tonet, Misèries), Feliu Formosa (mossèn Vicenç); ESTRENA: Barcelona, 30.10.1990, Madrid, 23.11.1990; PREMIS: Cinematografia de la Generalitat 1990 (millor protagonista, S.Mateu), Ministeri de Cultura 1990 (especial qualitat i interès cinematogràfic), Sant Jordi de Cinematografia 1991 (millor actor, J.Dauder).

Sinopsi

L’any 1909, en una ciutat industrial prop de Barcelona, la important fàbrica Vapor Rigau manufactura tela per als uniformes de l’Exèrcit espanyol en el moment en què Espanya entra en guerra amb el Marroc i a Barcelona esclata la Setmana Tràgica. Aquesta situació política i una sèrie de problemes interns desencadenen conflictes en la factoria. Obrers, membres de la familia Rigau i industrials rivals lluiten per canviar la situació existent.

Producció

Després de l’èxit del seu primer llarg, L’escot (1986), el director s’enfrontà amb un tema molt més ambiciós: la reconducció dels conflictius temps de la Catalunya del principi del segle XX, a partir de la novel·la de J.Cabré (premi Sant Jordi de novel·la 1983). La cinta descriu l’època a través de la petita història d’una fàbrica tèxtil, com a símbol del poder de la burgesia catalana i com a microcosmos que sintetitza les lluites i els conflictes socials, polítics i econòmics del moment. Barreja la intriga gairebé policíaca amb el melodrama passional, i crea una atmosfera tèrbola i malsana que atrapa els personatges com si fossin efectivament dins una gran teranyina.