Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Domènec Pedret, PC (Barcelona), Filmalpha (Itàlia), Nef Diffusion (França); ARGUMENT: La novel·la homònima (1975) d’Eduard Mendoza; GUIÓ: Antonio Larreta, A.Drove; FOTOGRAFIA: Gilberto Azevedo (color, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Luis Argüello; MUNTATGE: Guillermo S.Maldonado; MÚSICA: Egisto Macchi; INTERPRETACIÓ: José Luis López Vázquez (Domingo Pajarito de Soto), Ovidi Montllor (Javier Miranda), Omero Antonutti (Enrique Savolta), Charles Denner (Lepprince), Stefania Sandrelli (Teresa), Rogelio Ibáñez (Fortet), Ettore Manni (Nicolás Claudedeu), Alfred Lucchetti (el vell), Pau Garsaball (Vázquez), Julia Goytisolo, Carles Lucena; ESTRENA: Barcelona, 04.02.1980, Madrid, 17.04.1980; PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1980 (millor film espanyol).
Sinopsi
A la Barcelona del 1917, les reivindicacions dels obrers de la fàbrica d’armes Savolta són reprimides per assassins a sou que maten un obrer. Rovira, administratiu i infiltrat del sindicat anarquista, confirma que l’instigador de l’assassinat és Nicolás Claudedeu, el soci més dur de l’empresa. Els obrers tenen el suport de Domingo Pajarito de Soto, redactor de la publicació clandestina "La Voz de la Justicia". Lepprince, el promès de la filla de Savolta s’alia amb Javier Miranda, un empleat de l’empresa, per neutralitzar Pajarito, però sense utilitzar la violència. És el començament de la seva estratègia per a apoderar-se de la companyia.
Producció
Artífex de l’anomenada Tercera Via del cinema espanyol, el director rodà aquest film a Barcelona i patí seriosos problemes amb els productors i fins i tot amb la intervenció dels sindicats, que li impediren acabar el film com l’havia planejat. D’altra banda, els coproductors estrangers manipularen impunement les seves còpies. Inspirant-se en les formes i postulats del cinema polític italià de la dècada del 1960, A.Drove descriu i analitza una Barcelona marcada pel naixement i la consolidació d’un incipient feixisme burgès, mostra les lluites obreres i sindicalistes i condemna una classe empresària que abandona el paternalisme i defensa el seu estatus mitjançant la violència. És una visió crítica d’una societat que canvia acceleradament, com ho és també La ciutat dels prodigis (1998-99, Mario Camus), l’altre gran fresc històric sobre Barcelona basat en una novel·la del mateix E.Mendoza.
Bibliografia
ALBERICH, F.: "Inventario de un conflicto", Antonio Drove. La razón del sueño. 32 Alcine, Alcalá de Henares 2002, p. 175-181.