Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Films Cinématografiques (Charles-Jean Drossner, París), Argos Films (Barcelona); ARGUMENT: C.-J. Drossner; GUIÓ: Joan Palau i Vera; FOTOGRAFIA: É. Renault (blanc i negre, normal), Ramon de Baños, Josep Maria Maristany; AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Salvador Alarma; MÚSICA: José Padilla (projeccions); INTERPRETACIÓ: Georges Wagne (Cristòfor Colom), Leontine Massart (la reina Isabel la Catòlica), Nadette Darson (Felipa), Marcel Verdier (el rei Ferran el Catòlic), Francesc Tressols (el ministre Fonseca), Enric López (Don Joan de Sòria), Madame Lauriane (Beatriz Enríquez), Monsieur Garat (Bartomeu Colom), Monsieur Donelly (el pare Juan Pérez), Bader (Don Diego Méndez); ESTRENA: Barcelona, 17.05.1917, Madrid, 12.10.1917.
Sinopsi
Reconstrucció històrica de la vida de Cristòfor Colom nascut a Gènova el 1451. Instal·lat a Lisboa, amb el seu germà Bartomeu preparà el projecte de creuar l’Atlàntic per tal de descobrir noves terres. Presentà el projecte a la Cort portuguesa, però no fou acceptat. Llavors marxà a Espanya amb el seu fill i presentà el projecte al reis espanyols. La reina li donà suport i després de diversos entrebancs, el 3 d’agost de 1492 tres caravel·les salparen cap a l’Atlàntic. Passaren les setmanes i Colom hagué de calmar la tripulació, que es mostrava neguitosa. Finalment, el 12 d’octubre divisaren terra, que Colom prengué com a possessió a títol de virrei. A continuació seguí descobrint nous territoris i contactant amb els nadius. Tornà a Espanya i fou rebut pels reis a Barcelona el 15 d’abril de 1493. Més tard, inicià la segona expedició, però es trobà que la guarnició havia patit força baixes causades pels indis, contra els quals encetà una guerra. Els adversaris de Colom l’acusaren de tenir pretensions i els reis ordenaren que el detinguessin, però la reina el deixà en llibertat i continuà fent més viatges. Al final tornà a Espanya, es retirà, i morí a Valladolid el 20 de maig de 1506.
Producció
Superproducció hispanofrancesa de 2 000 m estructurada en 5 episodis: "La inspiración de una reina"; "Hacia lo desconocido"; "La obra brilla inmortal"; "El apogeo de la gloria"; "La triste recompensa". La cinta, interpretada per actors de la Comèdia Francesa i més de cinc mil figurants, peca de la teatralitat del film d’art francès. La seva estrena fou considerada com un gran esdeveniment del cinema espanyol, encara que el director i els principals noms eren francesos. La cinta gaudí d’un llançament publicitari molt important, insòlit, atès que es tractava d’una cinta amb capital espanyol. La participació espanyola, fonamentalment catalana, estigué representada per l’acurada fotografia de R. de Baños i de J.M. Maristany (s’impressionaren dos negatius alhora, l’un a les mans d’É. Renault i l’altre de R. de Baños), per A. Gual, que col·laborà en l’ambientació artística, per l’escenògraf S.Alarma i el maquetista Ramon Borrell. D’altra banda, Llorenç Mata, un dels fundadors de la Barcinógrafo, ajudà a solucionar molts problemes durant el rodatge, que s’allargà durant un any. Aquest tingué lloc en part a Barcelona (p. e. a la plaça del Rei, on es rodà la recepció dels Reis Catòlics a Colom, a més d’escenes a la costa pròxima i la rodalia), Granada (l’Alhambra), Sevilla (l’Alcàssar), el monestir de La Rábida i el port de Palos.
Bibliografia
GARCÍA FERNÁNDEZ, E.C.: "La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América", Historia ilustrada del cine español. Ed. Planeta, Barcelona 1985, p. 12-13.
MÉNDEZ-LEITE VON HAFE, F.: Historia del cine español. Ediciones Rialp, Madrid 1965, p. 145-149.