La vieja memoria

Pel·lícula del 1977, Documental, 161 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Profilmes (Josep Anton Pérez Giner, Barcelona); ARGUMENT: J.Camino; GUIÓ: J.Camino, Romà Gubern; FOTOGRAFIA: José Luis Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sánchez, Magí Torruella, Mario Martí (blanc i negre, normal); MUNTATGE: Teresa Alcocer, Àngels Sánchez, Arcadi Sagalà; MÚSICA: Xavier Montsalvatge;SO: Alberto Escobedo, Josep Nogueira; INTERPRETACIÓ: Entrevistats: Diego Abad de Santillán, Rafael Alberti, Francesc Benages, Frederic Escofet, Raimundo Fernández Cuesta, Ramon Fernández Jurado, Fernando García Teresa, José María Gil Robles, Julià Gorkin, Eduardo de Guzmán, Dolores Ibárruri, La Pasionaria, David Jato, Enrique Líster, Jaume Miravitlles, Frederica Montseny, Maria Rovira, Ricardo Sanz, Josep Tarradellas, Miquel Utgés, Rafael Vidiella, José Luis de Vilallonga; ESTRENA: Barcelona, 22.09.1978, Madrid, 12.03.1979; PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1979 (millor film espanyol), Donostia 1978 (de la crítica internacional), Cartagena de Indias (Colòmbia) 1979 (especial al millor film estranger), Ministeri de Cultura (Especial qualitat).

Sinopsi

Reconstrucció, a partir de material documental i del testimoni valuós de personalitats representatives, dels fets històrics ocorreguts des de la proclamació de la República espanyola el 1931, després de la partida del rei Alfons XIII, del clima polític dels primers anys, la revolta del 17 i 18 de juliol de 1936, els problemes interns i externs, la guerra i finalment la desfeta.

Producció

El gros de la filmografia de Jaime Camino, i aquest títol en particular, serveix per a reconstruir la guerra civil i els seus efectes des de noves perspectives i des de Catalunya. Si la memòria individual no pot ser objectiva, tampoc no ho és la col·lectiva, per això aquesta "vella memòria" és també la del director, una memòria amb què tracta, per primera vegada, de reconstruir la història amb llibertat, lluitant contra la memòria reprimida durant quaranta anys pels vencedors, però lluitant també contra els efectes d’aquesta repressió en els records dels vençuts. És una lluita dual que el director recondueix amb la seva implicació personal i fent una obra compromesa, sobretot a través de la posada en imatges, que no busca una falsa objectivitat.

Bibliografia

MONTIEL, A.: "Niebla del pasado o la revolución de los piojosos. Sobre La vieja memoria, Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. IV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 2001, p. 261-270.