El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE (CISAE). Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pel·lícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta (muda, sonora, color). Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat. D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges. També s’hi feia la regeneració de les pel·lícules usades, el poliment químic, amb què s’eliminaven les ratlles fines per la part del cel·luloide, se soldaven les còpies picades i, per procediments mecànics, s’eliminava qualsevol classe i quantitat de greix dipositat en les còpies. El 1935 s’hi oferien els serveis de revelatge i positivat continu i automàtic de negatius amb densitòmetres fotoelèctrics sistema Oliver, i també la rectificació de negatius a través d’un nou procediment de revelatge. Respecte als fundadors, R. Soler ja havia creat la distribuïdora Mundial Film (1925) i el 1935 s’inicià com a exhibidor; deu anys després fou el primer a l’Estat espanyol a dotar les cabines de generadors electrògens amb la finalitat de solucionar les possibles fallades elèctriques durant la projecció. Per la seva banda, F. Oliver presentà el 1930 una patent d’introducció de fabricació de pel·lícula verge negativa i positiva per a cine i fotografia.
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", núm. 360, 1931.
FERNÁNDEZ COLORADO, L.: Las penurias de Tántalo. Breve crónica sobre la fabricación de película cinematográfica en España, "Cuadernos de la Filmoteca", núm. 5, 1999, p. 17-54.
Técnica cinematográfica, "Popular Film", núm. 248, 1931.