Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Films PAC (Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona); ARGUMENT: La novel·la homònima (1932) de Salvador Espriu; GUIÓ: Jaume Vidal Alcover, V.Lluch, Maria Aurèlia Capmany (assessora); FOTOGRAFIA: Joan Amorós (Eastmancolor, Techniscope); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Fabià Puigserver (ambientació), Juan Frexe (decoració); MUNTATGE: Emilio Ortiz; MÚSICA: Ángel Arteaga;SO: Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández; INTERPRETACIÓ: Núria Espert (Laia), Francisco Rabal (Quelot), Daniel Martín (Esteve), Julieta Serrano (Paulina), Manuel Otero (Anton), Alícia Moreno Espert (Laia nena), Benito Rabal Balaguer (Quelot nen), Maria Bassó (Caterina), Sílvia Aragón (Anneta), Josefina Tàpias (Dolors Batie), Nadala Batiste (Narcisa Mus), Elisenda Ribas (Coixa Fita); ESTRENA: Barcelona, 1972.
Sinopsi
Una infantesa desgraciada marca l’existència de Laia. Al seu voltant giren tres homes en una ronda de passió i de mort. Només la tendresa que concentra en el seu fill únic i el desig d’ésser una dona normal remouen el seu esperit immòbil de dura aparença. La pèrdua del seu fill, però, fa encara més amarg el seu caràcter, sobre el qual rellisquen tant la brutalitat del seu marit com la passió i l’amor pur dels altres homes.
Producció
El director adaptà una de les escasses novel·les d’Espriu, la prosa del qual, d’una poètica molt personal, resulta un material de complicada transposició a un altre mitjà. Lluch cercà la màxima fidelitat al text utilitzant els actors com a peces realistes i simbòliques alhora per a construir un món que gira al voltant de Laia. Fa el retrat d’una dona insatisfeta i rebel, que se sap diferent, i el construeix sobre la personalitat de Núria Espert i amb recursos cinematogràfics (flashback, veu en off, escenes evocadores, barreja de poesia i realisme) per a donar-li un tractament estètic personal i diferent del de la novel·la. El film, que fou molt apreciat a Catalunya, no va tenir èxit a Espanya, si bé gaudí d’una estimable difusió a través de festivals estrangers i representà el setè títol en català que es pogué estrenar durant el franquisme.
Bibliografia
BOU-CABRÉ, E.: "Laia", "Serra d’Or", núm. 124, 1970, p. 71-73.
diversos autors: Espriu, "Laia" y el cine catalán, "Nuestro Cine", núm. 105, 1971, p. 48-74.