PRODUCCIÓ: Cire Films (Barcelona); ARGUMENT: M.Esteba; GUIÓ: M.Esteba, Manuel Bengoa, Vicenç Lluch, José María Tavera; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (Eastmancolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Frexe; MUNTATGE: Antoni Cànovas; MÚSICA: Rafael Ferrer i Fitó; SO: Jordi Sangenís; INTERPRETACIÓ: Charlie Rivel (Charlie), Enrique San Francisco (Joan), Montserrat Porta (la mestra), Johnny Fairen (Samsó), Francesc Tuset (l’alcalde), Enriqueta Font (una dona), i els nens María del Pilar del Moral (Dora) i Antonio del Moral (Gaspar); ESTRENA: Barcelona, 23.12.1967, Madrid, 27.03.1969, TV, 06.01.1986 (en català); PREMIS: Gijón 1968 (millor actor infantil, E.San Francisco).
Joan és un nen sordmut que viu en un poblet i té un greu complex d’inferioritat perquè no troba la forma d’expressar-se ni de fer-se entendre. Un dia arriba al lloc un circ on treballa un clown alcoholitzat per la pèrdua del seu fill. Quan actua, tothom riu malgrat que no pronuncia cap paraula. Joan hi fa amistat per aprendre el seu llenguatge.
Debut del director després d’una formació que abastà totes les branques del cinema, el film és un homenatge a Charlie Rivel (Josep Andreu i Laserre, 1896 - 1983), rodat principalment al seu poble, Cubelles. Aquest català universal fou famós arreu del món per la seva especial forma d’entendre el personatge de clown, basada totalment en la mímica. El seu cara a cara amb Quique San Francisco, aleshores un "nen prodigi" del cinema espanyol, permeté al director mostrar que la gent ha nascut per entendre’s.
JANÉ, J.: Paulina Schumann, el retorn d’un mite, "Avui diumenge", 20.12.1998, p. 20-24.