Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: José Frade (Madrid); ARGUMENT: J.Camino; GUIÓ: Manuel Gutiérrez Aragón, J.Camino; FOTOGRAFIA: Fernando Arribas (color, panorànica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Maria Espada; MUNTATGE: Teresa Alcocer; MÚSICA: Xavier Monsalvatge; INTERPRETACIÓ: Analia Gadé (Virginia), Ismael Merlo (l’avi), Ángela Molina (Encarna), Vicente Parra (Paco), Francisco Rabal (el mestre), José Sacristán (Jorge), Charo Soriano (Rosita), Conchita Velasco (Mercedes), Josep Vivó (Alberto); ESTRENA: Barcelona, 30.07.1976, Madrid, 28.10.1976; PREMIS: Berlín 1976 (de la crítica).
Sinopsi
El 19 de juliol de 1936, les forces lleials a la República fan fracassar el cop militar a Catalunya. Moltes famílies de la petita i mitjana burgesia passen les seves vacances en poblets pròxims a Barcelona. En aquesta situació imprevista, es veuen obligats a fer unes llargues vacances, tan llargues com la pròpia guerra. Serà una experiència insospitada, sobretot per als nens, que les viuran gairebé en completa llibertat.
Producció
Immediatament després de la mort del dictador, el cinema espanyol començà a recuperar la memòria, amb la reconstrucció de la realitat des de la perspectiva dels perdedors. Camino fou un dels primers a descriure com visqué la guerra la gent del carrer allunyada dels camps de batalla. La Censura obligà el director a treure la seqüència final de l’entrada de les tropes mores a Barcelona, escena que es pogué veure als festivals de Canes i Berlín. Amb tot, aconseguí realitzar una cinta coral, marcada tant per experiències pròpies com per altres d’alienes, recollides per l’autor, amb un repartiment de primeres figures del cinema espanyol i que constitueix una crònica d’aspectes amagats de la guerra civil. El 1991 Camino rodà la seva continuació, El llarg hivern. L’any 1983 Jaime Chávarri va fer un film de característiques similars ambientat a Madrid, Las bicicletas son para el verano, adaptació de l’obra teatral de Fernando Fernán Gómez.