Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Filmscontacto (Ricardo Muñoz Suay, Barcelona), Pere Portabella (associat); ARGUMENT I GUIÓ: J.Esteva; FOTOGRAFIA: Joan Amorós i, en determinades seqüències, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Manuel Esteban, Francesc Marín i Milton Stefani (blanc i negre, Cinemascope); MUNTATGE: Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny, Emilio Ortiz, María Dolores Pérez-Pueyo, Rafael Azcona, José María Nunes; MÚSICA: Marco Rossi, Carlos Meleras, Johnny Galvao, Conjunts: Los Gatos Negros, Los Mustang, Os Duques; INTERPRETACIÓ: Manuel Cano i Marta Mejías (veus en off), Luis González Seara (comentaris), Antonio Gades, Antonio Borrero, Chamaco, Luis Ciges, Joaquim Pujol (col·laboradors); ESTRENA: Barcelona, 12.06.1972, Madrid, 05.07.1972.
Sinopsi
El film s’obre amb el ball frenètic d’uns joves en una discoteca de la Costa Brava. D’aquí es passa a un seguit d’imatges documentals de festes religioses i paganes en diverses localitats espanyoles, les quals formen el nucli central de l’obra. El contrapunt final és el d’un retorn a la modernitat i a l’urbs per a submergir-se en la Barcelona nocturna, amb un ball de Chamaco i Antonio Gades com a cloenda.
Producció
Film de llarga elaboració, és l’obra major del director malgrat les nombroses intervencions de la Censura, que ja vetà el títol original del projecte (Este país de todos los diablos), pres d’un vers de Jaime Gil de Biedma. Inicialment la cinta volia ser una anàlisi socioeconòmica de la realitat espanyola en contraposició al folklore i els costums afavorits pel règim franquista. J.Esteva, però, es decantà per ressaltar el segon dels aspectes assenyalats, i se centrà en les manifestacions més ràncies, sòrdides o brutals de l’Espanya negra. Tanmateix cal tenir en compte que la cinta sofrí diversos muntatges i encara diverses imposicions censores, com el fet de prohibir-ne l’exportació, retardar-ne l’estrena pública fins el 1972, i només en sales especials, i l’amputació de mitja hora de metratge respecte a la que Esteva havia donat per bona (110 min.). Després de tot aquest procés el realitzador declarà que aquest film representava el seu testament, com gairebé fou en definitiva. El mèrit de l’obra rau en la forta empremta que manté com una recusació de la barbàrie i l’autoritarisme, cosa que aconsegueix a través d’un mosaic documental introductor d’unes interrelacions i confrontacions ben suggeridores, que alliberen les intencionalitats del film sense imposar-ne un sentit unívoc. El títol previst en anglès per a l’exportació era This Country of Hell. La cinta d’Esteva ha estat relacionada en nombroses ocasions amb Las Hurdes. Tierra sin pan (1932), de Luis Buñuel.
Bibliografia
DELGADO, M.: "El arte de danzar sobre el abismo: Jacinto Esteva", Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. IV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 2001, p. 221-230.
EQUIP CINECLUB ENGINYERS: Jacinto Esteva i "Lejos de los árboles". CCE, Barcelona 1974-75 (2 dossiers).