Vida
Ingressà en la Gaumont de Barcelona com a grum i acabà essent el número dos de la companyia després del director Henri Huet. Ambdós participaren, el 1929, en la constitució de la societat anònima Fantasio que a l’abril del 1931 inaugurà el cinema homònim –el nom fou suggerit per Francesc Gargallo, cap de publicitat de la Gaumont–. Quan aquesta casa es convertí en Exclusivas Huet, Ll. Cabezas marxà amb Llorenç Gascón (cap de vendes de la Gaumont) i Jaume Ferrer, el seu caixer, per crear la distribuïdora Internacional Films (IF). També s’hi incorporaren Modest Pascó, que hi aportà títols de la seva propietat, i Lluís Jané, gerent del Fantasio. Les oficines d’IF s’inauguraren el 16 de juliol de 1936 i produïren dos únics films: Los héroes del barrio (1936, Armando Vidal) i Molinos de viento (1937, Roser Pi), ambdós protagonitzats per Pedro Terol. El 1936 assumí la vicepresidència de la primera junta directiva de l’Associació Nacional de Productors Cinematogràfics d’Espanya. Acabada la guerra civil continuà gestionant el Fantasio, amb Manuel Garcia del Barrio com a soci fins a la dècada del 1940. Decidit a incrementar la seva presència en l’àmbit de l’exhibició, comprà el cine Íntim (1932) i es convertí en president de les empreses Delicias i Florida, que incloïen, a part aquests dos locals, cinc sales més: Alondra, Granvía, Manila, Proyecciones i Mundial. Després incorporà els cinemes Chile, Moderno, Tetuán, Cervantes, Nuria, Aristos, i n’obrí dos de nova planta: el Montecarlo (inaugurat el 1945) i el Niza. IF, amb Josep Sagré com a cap de publicitat, donà a conèixer films interessants, com Lladre de bicicletes (Ladri di biciclette, 1948, Vittorio De Sica), estrenat cap al 1950, any en què Cabezas decidí tancar IF i dedicar-se únicament a l’explotació dels cinemes. En morir, els seus fills Lluís (†2003) i Josep Cabezas i Blanch continuaren el negoci. La crisi del cinema els obligà a vendre els locals, llevat del Montecarlo, que continuà obert (programat per CINESA 1976-2000).