Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949. Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam (Itàlia) i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista. Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" (TVE). El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys. Per a l’Empresa Nacional de Televisión (1970-71) dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine (18 capítols); l’espai "Actualidad cinematográfica"; i un episodi d’Atalaya. També fou el responsable del programa "En carne viva" (5 curtmetratge documental ). Nacionalitzat bolivià el 1970, impulsà la fundació de la Cinemateca Boliviana, la qual el 1972 creà la col·lecció Cuadernos de Cine per a l’Editorial Don Bosco, on publicà 14 llibrets sobre història i sociologia del cinema com ara Géneros cinematográficos (1972); Psicología del cine (1974); El cine frente a la televisión (1975); Conciencia crítica ante el cine (1976); Narrativa cinematográfica (1976); Sociología del cine (1979); Técnica del guión cinematográfico (1979) i Historia del cine. Vol. I: 1895-1945. Vol. II: 1945-1979 (1982). Més tard feu el programa de ràdio "Fides" (1978) i dirigí el setmanari d’esquerra "Aquí" (1979), fins que fou segrestat, torturat i assassinat per un grup paramilitar.
1969, Pistolas para la paz (curtmetratge documental).
CODINA, V.: Lluís Espinal, un català màrtir de la justícia a Bolívia. Cristianisme i Justícia, Barcelona 1984.
GUMUCIO DAGRON, A.: Luis Espinal y el cine. Centro de Integración de Medios de Comunicación Alternativa (CIMCA), La Paz (Bolívia) 1986.
MESA GISBERT, C.D.: El cine boliviano según Luis Espinal. Ed. Don Bosco, La Paz (Bolívia) 1982.