Vida
Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez. Anà a Madrid i a París (1886), on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat. Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona (1888), Berlín (1891), Barcelona (1896), Madrid (1895, 1897 i 1901) i París (1899). Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives. Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí. S’inaugurà al final del mateix any amb una sèrie de "visions musicals" (Montserrat, amb text de Manuel Folch i Torres i música de Joaquim Grant) i "projeccions parlades", amb cintes breus d’actualitats, fets anecdòtics o embolics còmics en català, amb textos dits sincrònicament pels membres del Teatre Íntim d’Adrià Gual, responsable artístic dels espectacles, i Enric Giménez, responsable escènic, que es convertiren en un clar precedent del cinema en català. L’experiència es perllongà fins el 1907, amb resultats econòmics negatius. També s’hi exhibiren un total de 22 films de Segundo de Chomón (fins el 1905), de l’Star Films de Georges Méliès i la Pathé Frères, representades pel propi Chomón. El 1905 traslladà el seu espectacle al teatre Principal, i creà els Espectacles i Audicions Graner: quadres plàstics musicals amb escenificació, funcions teatrals en català i teatre líric català, que es representaren fins el 1907 a causa d’una ordre governativa que prohibia tota representació per raons de seguretat. Mesos abans l’Ajuntament de Barcelona li atorgà una Medalla d’Or "per ser el cinematògraf de pel·lícules més fixes i clares". El 1910 reprengué la seva carrera artística i es traslladà a Amèrica, continent que recorregué de nord a sud fins que s’instal·là a Nova York (1920), on exposà. Retornà a Barcelona el 1927.
Bibliografia
GONZÁLEZ, R.: La Sala Mercè, "Última Hora", 28.12.1935.
MINGUET, J.M.: La Sala Mercè de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme, "D’Art", núm. 14, 1988, p. 99-117; "La Sala Mercè, el primer cinematógrafo de la burguesía barcelonesa (Con unas precisiones sobre la primera etapa de Chomón en Barcelona)", De Dalí a Hitchcock. Los caminos del cine. Centro Galego da Imaxe, La Corunya 1995, p. 63-71.
ROMAGUERA, J.: "El primer cinema en català a Barcelona. Lluís Graner i les seues projeccions parlades", III Congrés d’Història de Barcelona. Ponències i comunicacions. Ajuntament de Barcelona 1993, vol. 2, p. 523-528.