Vida
Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo, dirigit per Àngel Carmona. Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes, El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic. Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998. Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant (1981-82, Francesc Betriu), fent parella amb Sílvia Munt, al mateix temps que rebé el premi Nacional d’Interpretació 1986. Calgué esperar fins el 1988 per tornar-lo a veure a El niño de la luna (1988, Agustí Villaronga) i "Si te dicen que caí" (1988-89, Si te dicen que caí, Vicente Aranda). Molt famós i premiat moltes vegades en la seva faceta escènica, durant la dècada del 1990, a més de participar en obres al Teatre Nacional de Catalunya i dirigir peces tant a Barcelona com a Madrid, treballà amb Mario Camus a Después del sueño (1992); Adosados (1995) i La ciutat dels prodigis (1998-99); amb Pilar Miró a El pájaro de la felicidad (1993); amb Fina Torres a Mecánicas celestes (1993), i amb Ventura Pons a El perquè de tot plegat (1994) i Morir (o no) (1999). També ha fet alguna aparició esporàdica a la televisió, com a la sèrie Hospital Central (2002).
Altres films
1988 L’home de neó, A.Abril.
1995 La Celestina, G.Vera.
2001 Gossos, R.Guardiet (telefilm).
2002 Valentín, J.L.Iborra; Nines russes, P.Freixas (telefilm).
2003 La mala educación, P.Almodóvar; L’any del diluvi, J.Chávarri.
2004 Viure sense por, C.Pérez Ferré (telefilm); Morir en San Hilario, L.Mañà.
Bibliografia
MONEDERO, M.: Entrevista a Lluís Homar, "Avui", 05.12.2002, p. 43.
TIERZ, C.: Entrevista a Lluís Homar, "Teatre BCN", núm. 8, 2000, p. 20-24.