Vida
Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F. Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver. Amb un contracte fix debutà amb La extranjera (1958, Joan Xiol), a més de treballar amb films dirigits pel mateix I. Iquino com 07 con el 2 delante (1965), La mini-tía (1967) i De picos pardos a la ciudad (1968). També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago (1967); La diligencia de los condenados (1970); Abre tu fosa, amigo. . . llega Sabata (1970), amb col·laboració en el muntatge d’Antoni Graciani; Una bala marcada (1971); o la coproducció La caza del oro (1973); i altres títols d’aquest director com ara La viudita ye-yé (1968) i Chico-Chica-Boom (1968). El 1967 fundà la seva productora, Radar Films, la qual, a més de treballs publicitaris, tirà endavant un únic film, Furia española (1974, Francesc Betriu). La seva millor edició probablement fou la del film de Josep Maria Forn, La piel quemada (1966), en què, a més, encarnà un petit paper de capellà. La seva dona, Brigitte Fredersdorf Kobler (Alemanya 1933), filla del director i muntador de l’UFA Herbert Bruno Fredersdorf (Alemanya 1899 – Alacant 1970), fou la seva ajudant del 1965 al 1982, any en què realitzaren el darrer treball, no acreditat, La plaça del Diamant (1981-82, F. Betriu), amb la col·laboració d’Ernest Blasi.