Llums i ombres

Luces y sombras (es)

Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Tibidabo Fims (J.Camino, Barcelona); ARGUMENT: J.Camino, Josep Sanchis Sinisterra; GUIÓ: J.Camino, J.Sanchis Sinisterra; FOTOGRAFIA: Josep Maria Civit (color, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Eduard Arranz-Bravo; MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Xavier Monsalvatge; SO: Joan Maria Quilis; INTERPRETACIÓ: De la cort de Felip IV d’Espanya: José Luis Gómez (Velázquez), Fermí Reixach (Felip IV), Martí Galindo (Pertusato), Noel Samson (Don Luis de Haro), Antonio Nodar (un ajudant de Velázquez), Joan Gibert (un ajudant de Velázquez); Del nostre temps: Jack Shepherd (Teo), Ángela Molina (Charo), Iñaki Ayerra (Philip), Vicky Peña (Mireia), Maria Mercader (la mare); Fora del temps: Alexandre Torrent (Tito), Anna Coward (la infanta Margarida); ESTRENA: Madrid, 09.09.1988, Barcelona,12.09.1988.

Sinopsi

Teo, un realitzador de cinema, decideix fer un film sobre Las Meninas de Velázquez. Mentre el prepara imagina que pot fer realitat el seu desig infantil: introduir-se en el quadre, viure aquella època i relacionar-se amb els seus personatges. A través del llenç, el Teo nen s’introdueix a la cort dels Àustria, fa amistat amb un dels personatges de la pintura i és testimoni de les relacions entre Felip IV i Velázquez, i també d’altres esdeveniments de la cort del segle XVII. En el moment en què el nen vol tornar a la seva època, veu que l’única manera de fer-ho és a través del quadre. El drama és que Velázquez encara no l’ha pintat.

Producció

El director utilitza la seva fascinació pel referent pictòric per a fer una reflexió sobre la servitud del creador vers les formes del seu art. El quadre és la porta d’entrada a un món insospitat que comença per la pròpia pintura, segueix amb els seus personatges i l’època en què viuen, i acaba amb les seves pròpies vivències com a creador. En certa manera és un film autobiogràfic, que barreja èpoques i escenaris diferents, sobre la creativitat i la representació de la realitat, i també sobre les seves fronteres. Tot plegat, realitzat a través d’una de les pintures espanyoles més controvertides.