PRODUCCIÓ: Laurus Films (Barcelona); ARGUMENT: La novel·la radiofònica homònima de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca; GUIÓ: José Antonio de la Loma, J.Salvador; FOTOGRAFIA: Federico G.Larraya (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Joan Alberto Soler; MUNTATGE: Antonio Isasi-Isasmendi; MÚSICA: Ricard Lamote de Grignon;SO: Enrique de la Riva; INTERPRETACIÓ: Conrado San Martín (Carlos), Eduardo La Cueva (Enrique), Vera Silenti (Nita), Marion Mitchell (Margarita), Gérard Tichy (Pierre), José Marco (José), Mercedes de la Aldea (Marcela), Ramon Martori (el missioner); ESTRENA: Madrid, 13.01.1955, Barcelona,17.01.1955.
Dos germans combaten en bàndols oposats en la guerra civil. Després de la derrota republicana, Enrique es refugia a la Unió Soviètica i es converteix en un activista que es prepara per a lluitar contra el règim de Franco. Carlos, en canvi, és un prestigiós comandant de l’Exèrcit. Enrique torna a Espanya i els dos germans coincideixen en una operació. Enrique mor per la traïció dels seus companys, però Carlos creu que és ell l’autor de la seva mort. Gràcies a l’ajut d’un missioner i de Nita, una comunista soviètica penedida, supera la seva depressió.
Utilizant com a punt de partida la novel·la d’Alberca i Sautier Casaseca, el director fa un film que ideològicament alerta contra la infiltració del comunisme soviètic en la societat espanyola franquista, tema subjacent en altres títols d’aquells anys. D’altra banda, i amb els seus lògics condicionants, la trama manifesta, potser sense intencionalitat, la divisió existent encara en la societat espanyola, quinze anys després del final de la guerra.
FERNÁNDEZ CUENCA, C.: La guerra de España y el cine. Editora Nacional, Madrid 1972, p. 870-871.