Lo que nunca muere

Pel·lícula del 1954; ficció de 90 min., dirigida per Juli Salvador i Valls.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Laurus Films (Barcelona); ARGUMENT: La novel·la radiofònica homònima de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca; GUIÓ: José Antonio de la Loma, J.Salvador; FOTOGRAFIA: Federico G.Larraya (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Joan Alberto Soler; MUNTATGE: Antonio Isasi-Isasmendi; MÚSICA: Ricard Lamote de Grignon;SO: Enrique de la Riva; INTERPRETACIÓ: Conrado San Martín (Carlos), Eduardo La Cueva (Enrique), Vera Silenti (Nita), Marion Mitchell (Margarita), Gérard Tichy (Pierre), José Marco (José), Mercedes de la Aldea (Marcela), Ramon Martori (el missioner); ESTRENA: Madrid, 13.01.1955, Barcelona,17.01.1955.

Sinopsi

Dos germans combaten en bàndols oposats en la guerra civil. Després de la derrota republicana, Enrique es refugia a la Unió Soviètica i es converteix en un activista que es prepara per a lluitar contra el règim de Franco. Carlos, en canvi, és un prestigiós comandant de l’Exèrcit. Enrique torna a Espanya i els dos germans coincideixen en una operació. Enrique mor per la traïció dels seus companys, però Carlos creu que és ell l’autor de la seva mort. Gràcies a l’ajut d’un missioner i de Nita, una comunista soviètica penedida, supera la seva depressió.

Producció

Utilizant com a punt de partida la novel·la d’Alberca i Sautier Casaseca, el director fa un film que ideològicament alerta contra la infiltració del comunisme soviètic en la societat espanyola franquista, tema subjacent en altres títols d’aquells anys. D’altra banda, i amb els seus lògics condicionants, la trama manifesta, potser sense intencionalitat, la divisió existent encara en la societat espanyola, quinze anys després del final de la guerra.

Bibliografia

FERNÁNDEZ CUENCA, C.: La guerra de España y el cine. Editora Nacional, Madrid 1972, p. 870-871.