PRODUCCIÓ: Hispano Films (Barcelona); REFERENT LITERARI: El drama homònim (1855) de Manuel Tamayo y Baus; GUIÓ: A.Marro; FOTOGRAFIA: Ricard de Baños (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Calderé; INTERPRETACIÓ: Cecilio Rodríguez de la Vega (Don Felipe), Elvira Fremont (Doña Juana), Josep Argelagués, Joaquim Carrasco, Emília de la Mata, Josep Durany.
La reina de Castella, Doña Juana, està molt enamorada del seu marit, Don Felipe, i intercepta una carta de l’amant d’aquest citant-lo en un indret del bosc. Doña Juana acut a la cita i provoca la sorpresa i la ira del seu marit. A palau, la reina descobreix que l’amant és una de les seves dames d’honor. Don Felipe, ressentit, convoca el Consell de Castella i aconsegueix que declarin boja Doña Juana i la inhabilitin per a governar. Temps després, el rei emmalalteix greument i mor en braços de la seva dona, que es nega a admetre que ha mort. Doña Juana, trasbalsada, organitza una comitiva per a traslladar les despulles de Felipe I a Granada.
Durada establerta a partir d’un suposat metratge de 400 m. Fou el primer film rodat als estudis de la Hispano, construïts el mateix 1909. A semblança de l’obra teatral, la cinta s’estructura en diverses escenes o quadres, l’últim dels quals ("Traslado de los restos de Felipe I") s’inspira en la pintura Doña Juana la Loca (1878), de Francisco Pradilla. Altres versions: Locura de amor (1948, Juan de Orduña) i Juana la Loca (2000, Vicente Aranda).