PRODUCCIÓ: Centre Promotor de la Imatge (Ferran Llagostera, Barcelona), Rioja Films (José Antonio Romero, Logroño); ARGUMENT I GUIÓ: Pep Albanell, L.Soler; FOTOGRAFIA: Xavier Camí (color, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Abdó Martí; MUNTATGE: Pere Abadal; MÚSICA: Eduardo Arbide;SO: Albert Royo; INTERPRETACIÓ: Cristina Brondo (Lola), Miguel El Toleo (Juan), Carmen Muñoz (Carmen), Francisca Perona (Paqui), Antonio Reyes (José), Mercedes Porras (Manuela), Antonio Vargas (Roque), Carles Flavià (Sr. Colom), Tortell Poltrona (Francesc), Bea Segura (Cristina); ESTRENA: Barcelona i Madrid, 26.04.2002; PREMIS: Alcalá de Henares (millor interpretació femenina, C.Brondo, i del públic), Nantes (del públic).
Lola, una noia adoptada per una família gitana, creix d’acord amb els seus costums. Quan acaba els estudis de batxillerat decideix fer la carrera de magisteri, amb el consegüent enfrontament amb el seu entorn proper. Aleshores entra en escena Juan, gitano de la seva edat i del qual s’enamora. Immersa en el dilema d’haver de triar entre els estudis i l’amor, comença a preguntar-se sobre els seus orígens. Aquesta recerca la portarà al seu avi d’adopció, Roque, i al tema d’una cançó que sempre li cantava.
El documentalista Ll. Soler es valgué del camí que obrí el seu anterior film, Saïd (1998), per traçar aquest perfil d’una família gitana i denunciar les injustícies que envolten aquest col·lectiu, tal com ho feu abans amb els immigrants musulmans. Barrejant, a parts iguals, ficció i documental, el director rodà al barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs amb actors no professionals, a excepció de la protagonista, que treballà mesos abans per a aprendre els costums, les expressions i els moviments d’una noia gitana de la seva edat. Presentada amb èxit en diversos festivals, la cinta no gaudí del tot de la confiança dels exhibidors i s’estrenà dos anys després del seu acabament.