Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: PEFSA (Productores Exhibidores Films, SA, Josep Carreras i Planas, Barcelona); ARGUMENT: La novel·la homònima (1955) de Tomás Salvador; GUIÓ: Manuel Maria Saló, F.Rovira i Beleta; FOTOGRAFIA: Aurelio G.Larraya (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Joan Lluís Oliver; MÚSICA: Frederic Martínez i Tudó; SO: Carlos de la Riva; INTERPRETACIÓ: Pierre Brice (Vidal), Manuel Gil (Ramón), Julián Mateos (Cachas), Agnès Spaak (Isabel), María Asquerino (Asunción), Enric Guitart (Alfredo Juste), Gustavo Re, Antoñita Oyamburu [Sonia Bruno] (la germana de Ramón i promesa de Vidal); ESTRENA: Madrid, 26.02.1962, Barcelona, 27.02.1962; PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1963 (millor film espanyol), SNE 1961 (3r premi al millor film i millor actor protagonista, J.Mateos).
Sinopsi
A Barcelona es reuneixen tres joves delinqüents que, per motius diferents, s’oposen a la societat en què viuen. Vidal és estudiant i fill d’un advocat criminalista; Ramón, mecànic i fill d’obrer, i Carmelo, el Cachas, no té ofici ni benefici. Els nois aconsegueixen un revòlver i es dediquen a assaltar farmàcies i petits establiments, fins que roben la caixa d’un cinema i es veuen obligats a disparar l’arma.
Producció
El director completà amb aquest film la trilogia dedicada a la delinqüencia iniciada amb Hay un camino a la derecha (1953) i Expreso de Andalucía (1956). El film està dividit en tres parts: "Inquietud", "Violencia" i "Muerte", per explicar les motivacions, l’evolució i la desfeta de tres joves inadaptats. És una obra dura i violenta, feta amb una clara intenció de crítica social i amb l’habitual recerca del realisme propi de Rovira, que culmina en l’escena final de l’execució amb el garrot, una seqüència clau que aixecà força polèmica. S’estrenà a França sis anys més tard, però sense aquesta seqüència, i tingué problemes en el Festival de Berlín. Segons l’autor, el distribuïdor francès va afegir-hi algunes escenes eròtiques.