PRODUCCIÓ: Tecisa Films (José Gutiérrez Maesso, Madrid), Films R.B. (F.Rovira i Beleta, Barcelona); ARGUMENT: La historia de los Tarantos, d’Alfredo Mañas; GUIÓ: F.Rovira i Beleta; FOTOGRAFIA: Massimo Dallamano (Eastmancolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Emili Pujol, Fernando García Morcillo, Josep Solà, Andrés Batista;SO: Carlos de la Riva; INTERPRETACIÓ: Carmen Amaya (Angustias, La Taranta), Sara Lezana (Juana), Daniel Martín (Rafael), Margarita Lozano (Isabel), Antonio Gades (Moji), Antonio Prieto (Rosendo, El Zorongo), Antonia Singla, La Singla (Sole), José Manuel Martín (Curro), Carlos Villafranca (Salvador), Juan Manuel Soriano (el mossèn), Aurelio Galán, El Estampío (Jeco), Josefina Tàpias; ESTRENA: Madrid, 04.11.1963, Barcelona, 02.12.1963; PREMIS: Círculo de Escritores Cinematográficos 1963 (millor film espanyol i millor actor, D.Martín), Ciutat de Barcelona 1963 (millor director), Mar del Plata, Argentina (millor film), proposat als Òscar de l’Acadèmia de Hollywood (millor film estranger) el 1964.
En la comunitat gitana de Barcelona batega un antic enfrontament familiar entre el clan dels Zorongos, rics tractants de cavalls, i l’humil clan matriarcal dels Tarantos. En una disputa iniciada per qüestions territorials, Rafael, dels Tarantos, mata Sancho, dels Zorongos. Després Rafael coneix Juana, membre d’aquesta darrera família i s’enamoren. La cap dels Tarantos, La Taranta, prohibeix la relació, però l’amor entre ambdós és a punt de portar la pau a la llarga guerra de clans. Tanmateix, el desenllaç és ben diferent del previst.
Seguint l’exemple de West Side Story (1961, Robert Wise i Jerome Robbins), el director realitzà el film amb més èxit de la seva carrera. Utilitzant com a base l’obra teatral d’A.Mañas, trasllada la trama essencial de Romeu i Julieta, de W.Shakespeare, al Somorrostro de Barcelona i barreja aquesta història amb els tòpics de la música i els balls gitanos, construint un film apassionat, ple de coloracions i d’intens dramatisme. La cinta s’endinsa en els conflictes interns d’aquesta comunitat, marcats per venjances personals i per odis ancestrals. Rovira i Beleta comptà amb la presència de Carmen Amaya, ja malalta durante el rodatge i que morí sense veure l’estrena. El director també descobrí per al cinema la jove parella protagonista.
HERREROS, E.: "Los Tarantos", Dos Óscar españoles y quince denominaciones. Kodak, Madrid 1994, p. 31-34.