Vida
Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa. A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i col·laborà en revistes com ara "Cinema" (1924-29) i "Cine-Art" (1933-35). Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica. Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara "Crítica" (1944-50), "Arcinema" (1956-60) i "Fotogramas" (des del 1946), de la qual en fou redactor en cap (1950-58) i en la qual creà el popular Consultorio de Mr. Belvedere. La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron atrás (1947, Miquel Iglesias). Alternà l’adaptació de comèdies d’Alfonso Paso (Enseñar a un sinvergüenza, 1969, Agustín Navarro) o Enrique Jardiel Poncela (Las 7 vidas del gato, 1970, i Blanca por fuera, rosa por dentro, 1971, ambdós de Pere Lazaga) amb produccions policíaques: Todos eran culpables (1962, Leon Klimovsky); Black Story. La historia negra de Peter P. Peter (1971, P. Lazaga); Detrás del silencio (Il coltello di ghiaccio, 1972, Umberto Lenzi); La mansión de la niebla (1972, Francisco Lara Polop); La muerte llega arrastrándose (Hai sbagliato. . . Doveri uccedermi subito!, 1972, Mario Bianchi) i El blanco, el amarillo y el negro (Il bianco, il giallo, il nero, 1975, Sergio Corbucci). Fou autor de novel·les policíaques sovint signades amb pseudònim (Stanley Palmer, James Brant, Warren Powell i L. G. Kleyman) i n’escriví algunes amb el seu germà Guillermo. Col·laborà en el serial radiofònic Taxi Key (1945-65), adaptat a la pantalla amb el títol d’Aventuras de Taxi Key (1959, Arturo Buendía, Albert Gasset i Joan Fortuny). El 1956 ingressà gràcies a Enric Esteban en la Mundial Film com a cap de publicitat fins que es jubilà el 1981. El 1962 publicà el petit manual El cine.
Altres films
1962 Palmer ha muerto, J.Fortuny; La boda era a las doce, J.Salvador; Las hijas del Cid (La espada del Cid), M.Iglesias.
1976 El pobrecito Draculín, J. Fortuny.