N’aparegueren 65 números. Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar (amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964) i també amb textos esporàdics de R. Julià, A. Pintó, J. M. Ramon i Morera o R. Ramis i Avellí. S’hi publicaren treballs monogràfics (el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema), cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i, sobretot, estudis aprofundits de directors i films. Mecanografiada i impresa en forma policopiada i en format quartilla, des del primer moment s’adreçà a un públic cinèfil molt especialitzat i no aconseguí interessar els afeccionats.