Vida
Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari (1914). Participà en la creació de la revista literària "Festa" (Molins de Rei 1913-16), en la qual publicà contes curts. El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual; també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué. En aquesta etapa comptà amb la col·laboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per ell: El nocturno de Chopin (1915), El amor hace justicia (1915), El beso de la muerte (1916), Alma torturada (1916) i La reina joven (1916). Després del tancament de la productora, col·laborà en diverses comeses al costat de Fructuós Gelabert, retolant films i comercialitzant títols (compravenda) de l’Amèrica Llatina, Portugal i Europa a l’Estat espanyol, en particular de França (1927) amb la seva firma Cinematogràfica Almira (1930). Aquesta gestió es perllongà fins el 1935 amb una sèrie de contractes amb cases franceses de difusió dels seus films arreu de l’Estat espanyol. El 1933 aconseguí, amb la firma M. Murià. Importació i Exportació de Pel·lícules, el primer acte de la campanya del Comitè Procatalanització, consistent en uns curts estrangers doblats al català: el migmetratge francès L’hereu xirinola o draps i ferro vell (Bric-à-brac et Compagnie, 1931, André A. Chotin), parcialment musical i parlat en català, i el drama alemany Glòria (Gloria, 1931, Hans Behrendt), amb sobretítols en català, i que s’exhibiren el 1933 a Barcelona en la I Setmana del Cinema Català, acció que no es repetí ni fructificà. Dins el terreny periodístic dirigí i escriví en "La Dona Catalana" (1925-30), revista en la qual debutà la seva filla Anna; i fou corresponsal a Barcelona de "La Cinématographie Française" (1926-34). El 1939 s’exilià a París, on es dedicà a la comercialització de films espanyols i francesos d’un país a l’altre. Finalment, el 1954 es traslladà a Mèxic, on visqué quatre anys intentant muntar algun negoci de comercialització de films.
Altres films
1915 El ovillo (CM); Por culpa del padre (MM).
1916 Botarate o la andaluza (MM).
1917 Las tribulaciones de Querubín, amb J.Santpere (MM).
1918 Vindicator (serial de 10 ep.).
Bibliografia
ROMAGUERA, J.: Magí Murià, periodista i cineasta. "Memòries d’un exiliat, 1939-1948". Pagès Editors, Lleida 2002.