PRODUCCIÓ: Quasar (Barcelona), Oberón Cinematográfica (A.Chavarrías, Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: A.Chavarrías; FOTOGRAFIA: Carles Gusi (Agfacolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: David Fernández; MUNTATGE: Ernest Blasi; MÚSICA: Javier Navarrete;SO: Joan Maria Quilis; INTERPRETACIÓ: Mathieu Carrière (Don Carlos), Àlex Casanovas (Nico), Laura Mañà (Sara), Diana Sassen (Aneque), John Melville (Mario), Fermí Reixach (Pablo), Luis Bazaco (Diminuto); ESTRENA: Barcelona, 06.03.1992, Madrid, 03.04.1992.
Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’un banc important, i Sara, una prostituta de luxe. Mentre les relacions amb Sara es deterioren, s’estableix una situació ambigua i perillosa amb Carlos, quan aquest proposa a Nico que robi el seu propi banc.
El director ja feu una personal aproximació al gènere criminal modern amb el seu primer llarg Una ombra al jardí (1988). A Manila utilitza un triangle morbós i pervers per retratar ambients i situacions actualitzades del gènere: els personatges són éssers creïbles de la societat contemporània barcelonina, atrapats per un destí que no poden controlar. La trama i la posada en imatges evidencien les influències del thriller nord-americà i del polar francès. Però A.Chavarrías proposa una lectura sociopolítica dels fets a partir d’una situació clàssica d’ambicions, passions interessades, enganys i domini de l’home sobre l’home.