Vida
Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina. A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brussel·les s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica (1972-74); a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes (1975-76); a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard (1978). De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en règim de cooperativa, i a través d’aquesta i altres empreses ha treballat en els camps de la publicitat i el reportatge industrial. També ha exercit com a ajudant de direcció en més de 20 llargs, ha escrit en publicacions especialitzades i ha participat en activitats de cultura cinematogràfica (cursos, cineclubs, etc.). Entre els nombrosos curts i vídeos que ha realitzat per encàrrec, ha intercalat creacions més personals; ha encetat una sèrie de treballs sobre personalitats i aspectes singulars de l’art i la cultura a Catalunya amb Picasso al Clot (1981); Màgia a Catalunya (1983), amb la col·laboració de Joan Brossa, i el vídeo Apel·les Fenosa (1983, amb Pilar Parcerisas). Participà en la creació del col·lectiu Nous Directors Catalans (1984-88) i rodà el curt Museu d’ombres (1984), una recreació del món literari de Joan Perucho, premi de la Generalitat al millor guió. El 1987 constituí la seva pròpia productora, Kronos Plays & Films, i feu el pas al llarg amb Entreacte (1988), en el qual recrea l’univers poètic de J. Brossa. Ambdós films han perfilat la seva voluntat de fer un cinema poètic, treballant en estreta col·laboració amb la historiadora de l’art P. Parcerisas. L’última frontera (1991) fou un nou pas en aquesta direcció, ja que hi tractà, amb una barreja d’elements documentals i de ficció, la figura del filòsof alemany Walter Benjamin. El 1994 feu el curt Gaudí, la remor d’una línia –que analitza l’obra de dos creadors visionaris: Antoni Gaudí i Evgen Bavcar, fotògraf eslovè que és cec–, i el díptic format pel vídeo Braunraüme i el curt Manresa Hbf, ambdós sobre una acció del 1966 de l’artista alemany Joseph Beuys. Realitzà un nou llarg, Babaouo (1997-98), a partir d’un guió de Salvador Dalí del 1932, obra que malmet un projecte potencialment interessant en quedar-se en la superficialitat de la imatgeria daliniana i en transformar un projecte d’avantguarda en una representació anacrònica.
Altres films
1979 L’Estatut de Catalunya, amb A.Verdaguer (curtmetratge documental).
1981-82 Gran Teatre del Liceu: Un espai que mira al 2000, amb X.Juncosa (curtmetratge documental).
1983 FE203, amb A.Rinos (curtmetratge documental vídeo).
1984 Empresa Cooperativa Agrària (curtmetratge documental vídeo).
Bibliografia
COROMINAS, A. i ESPELT, R.: Fora de camp. Set itineraris per l’audiovisual català dels anys 60 als 90. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1999.