Vida
Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001: una odissea de l’espai (1968), fou el detonant que l’esperonà a fer cinema. Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour (1978-79), i al voltant de l’audiovisual experimental. Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona. El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya (TVC), on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" (1983-85); fou director d’"Arsenal" (1985-87), en què s’alternaven les temàtiques musicals amb d’altres tractades a través del collage; i la sèrie Arsenal-Atlas (1987), àlbum d’un viatge al voltant del món amb imatges enregistrades en format domèstic i musicades per diferents compositors, premi Ciutat de Barcelona 1986. Amb Rosa Romero creà tot seguit la productora efímera Arsenal Films, la qual produí el primer film de Rosa Vergés (Boom, boom, 1989-90). Després la seva dedicació es distribuí entre videoclips, treballs de promoció institucional, vídeos incidentals per a exposicions i alguns programes de televisió unitaris que es troben entre les seves millors realitzacions: Gaudí (1987-88) i Les variacions Gould (1992), mosaic-collage al voltant de l’excèntrica personalitat del pianista canadenc Glenn Gould, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor realitzador d’un videograma. D’altra banda, per la seva experiència en la direcció dels renovats espectacles piromusicals de les festes de la Mercè, el 1992 rebé l’encàrrec de dirigir les cerimònies inaugurals dels Jocs Olímpics de Barcelona, fita professional decisiva en la seva trajectòria posterior. El 1994, aconseguí la seva aspiració de fer un llarg per a la pantalla gran, Antártida (1994-95), sobre un guió del narrador Francisco Casavella. A partir del 1999 assumí la direcció de Barcelona Televisió (BTV), i juntament amb el seu fidel equip de col·laboradors s’ha encarregat també d’engegar la Televisió de l’Hospitalet de Llobregat. El 2002 s’integrà al Fòrum 2004 de les Cultures com a realitzador d’audiovisuals. El 2004 dirigí la posada en escena de l’òpera Gaudí, de Joan Guinjoan, al Gran Teatre del Liceu, i realitzà el seu segon llarg, Salvador, sobre els últims anys de la vida de Salvador Puig i Antich.
Altres films
1975 Sin título (curtmetratge experimental).
1976 Azul (curtmetratge experimental).
1976-77 En la ciudad... (curtmetratge experimental integrat al film col·lectiu).
1978-79 Video Flowers (doc., vídeo).
1980 The Lindsay Kemp Company at the Fundació Miró, amb C.Coronado (doc., vídeo).
1981 Somni d’una nit d’estiu / A Midsummer Night’s Dream, amb C.Coronado i C.Ameller (doc., vídeo).
1982 Saló de tardor, amb C.Ameller i L.Gomà (curtmetratge documental, vídeo).
1983 Variacions magnètiques, amb C.Ameller (curtmetratge experimental, vídeo).
1986 Clip-Club (sèrie a partir de vídeos musicals).
1988 Loui Vega (curtmetratge experimental, vídeo).
1988-89 Buñuel, amb J.Bufill (migmetratge documental, vídeo).
1989-90 El Quadrat d’Or: imatges històriques 1860-1914 (3 migmetratge documental).
1990 Oración (Kitsh) (videoclip).
1990-91 Joan Brossa per Joan Brossa (2 doc., tv).
1993-94 La ciutat / La Ville (2 curtmetratge documental); Ciutats: del globus al satèl·lit (doc.).
1994 Toque, cante y baile (El nuevo flamenco) (2 migmetratge documental).
1995 El segle del cinema (vídeos d’exposició).
1997 El martiri de sant Sebastià, de La Fura dels Baus, amb F.Aleu (vídeos).