Vida
El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid col·laborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona ("La Noche", "Las Noticias"). A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista. Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico" (1926-29), "La Verdad. Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" (1930-31), "¡Tararí!" (1930-34), "Films Selectos" (1930-37), "Cine-Art" (1933-35), "Proyector" (1935-36), "Espectáculo. Semanario de espectáculos" (1936) i "Espectáculo" (CNT/SIE, 1937). També treballà per al Servicio Español de Prensa, que li distribuí una sèrie de deu articles sobre la indústria del cinema espanyol, i paral·lelament feu de redactor de novel·les cinematogràfiques i fulletons de l’editor Francesc Màrius Bistagne (La Novela Semanal Cinematográfica). També fou un dels fundadors de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics (1933) i treballà per a la Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona (1935). Durant la guerra civil, participà en la producció de reportatges de guerra per als sindicats i formà part dels equips que actuaren al front d’Aragó. Al febrer del 1939 s’exilià a França, on escriví per a "Cinémonde"; "Ciné Mondial", amb el pseudònim de Jean de l’Écran; i ja a París, a "La Nouvelle Édition", "Paris-Cinéma", "Spectateur" i "Solidaridad Obrera". També col·laborà amb la Cinemateca Francesa, treballà com a cronista per a l’Agència Orbe de Hollywood als festivals de Canes del 1951 i el 1952 i per a l’Agència FIEL (Servicio Internacional de Informaciones). A partir de la guerra civil feu una crítica més compromesa a favor d’un cinema d’intencionalitat social. Quan tornà a Barcelona el 1953 continuà amb la FIEL i desplegà col·laboracions a Otro Cine (1952-75), Arcinema (1956-60) o "Arte nuevo" (1958), entre d’altres. També formà part de l’equip de COCICA, sota la direcció de Miquel Porter i Moix, i documentà una bona part de les il·lustracions que figuren a l’Enciclopedia Ilustrada del Cine (1968-70). Deixà inacabat un monumental Fichero Universal de FilmoLiteratura, que contenia milers de fitxes d’autors i obres d’arreu del món i un "cinetari" de personatges històrics i llegendaris, projectes que afavorí Delmir de Caralt, amb qui mantingué una col·laboració estreta. Els últims anys feu de publicista i s’ocupà del seu ampli arxiu documental, que en morir passà al seu fill Patrick Pérez de Somacarrera.