Vida
Format com a pintor, exposà des del 1971. Practicà l’art multimèdia (accions, environaments, vídeo-art, poesia visual, publicacions, muntatges, etc.) i fou un dels promotors de la sala barcelonina d’avantguarda Galeria G (dècada del 1970). S’apropà al cinema a través de l’Escola de Cinematografia Aixelà el 1968 i com a director dels curts Sabor a mí (1976), amb la Voss del Trópico, Maniquí (1977) i Quo Vadis, Sisa? (1978). Després de crear Manuel Valls, PC, empresa amb la qual produí el documental televisiu Portrait José Carreras (1984, Cayetano del Real), el 1985 fundà Septimània Films, SA amb el tècnic publicitari Albert Sagalès (Barcelona 1955). Amb aquesta firma dirigí els documentals videogràfics Ese asesino sí sabe (1985), sobre Carlos Pazos, i Urbs - Vicenç Vilaplana (1986). Després emprengué una línia de producció basada en films d’autors com ara Carles Benpar amb La veritat oculta (1986-87); Gerard Gormezano amb El vent de l’illa (1987); Santiago Lapeira amb Blue Gin (1987); Jordi Cadena amb "És quan dormo que hi veig clar". Homenatge a J. V. Foix (1986-88) i Els papers d’Aspern (1991); i Josep Anton Salgot (Estació Central, 1988), els quals malgrat que eren films reconeguts per la crítica i en alguns festivals, no obtingueren bons resultats a la taquilla. L’empresa, transformada en Septimània Films, SL des del 1989, intentà redreçar la situació amb les comèdies Cràpules! (1992, Toni Móra) i No et tallis ni un pèl (1992, Francesc Casanovas), però fou embargada el 1993 quan faltava una setmana per a acabar el rodatge de Nexe (1993-94, J. Cadena). També fou coguionista d’"És quan dormo. . . ", Els papers. . . i No et tallis. . . , i a partir del 1997 es dedicà a l’escriptura de literatura infantil i juvenil (Què fas aquest vespre, premi Ramon Muntaner 2004 de literatura juvenil), així com a l’explotació de la galeria d’art A. C. Rrose Selavy - Compact Art/Gràcia.