Vida
Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino, que muntà el seu pare. Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno (Fructuós Gelabert), al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante [La Coqueta], de Narcís Cuyàs i E. Giménez, que també els protagonitza. En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel, d’Àngel Guimerà, autor que la consagrà a partir del 1910 dins la companyia d’Enric i Jaume Borràs, tot i que ben aviat constituí companyia pròpia. A partir del 1913 s’establí a Madrid i no parà de representar el millor teatre clàssic espanyol, que portà per l’Amèrica Llatina en diverses gires des del 1914. Llavors, amb la seva companyia i amb Ricard Puga com a parella i primer actor, intervingué en una sèrie de films de la Barcinógrafo, sempre sota la direcció de Magí Murià: El nocturno de Chopin (1915); El amor hace justicia (1915), amb fotografia de Gelabert; El beso de la muerte (1916), Alma torturada (1916), i La reina joven (1916). Insatisfeta d’aquesta experiència, abandonà les pantalles pels escenaris. Amb tot, encara protagonitzà Bodas de sangre (1938) sobre García Lorca, adaptat i dirigit per l’argentí Edmundo Guibourg, que tampoc no la convencé, i el 1958, per insistència de Narciso Ibáñez Serrador, representà La casa de Bernarda Alba, de García Lorca i La dama del alba, d’Alejandro Casona, tots dos per a la televisió de Buenos Aires, que sí que la van satisfer. El 1936 la guerra la sorprengué a l’Argentina, des d’on adoptà una actitud a favor de la República i els exiliats. Actuà per tot el continent representant tot el teatre de García Lorca –al qual conegué a Madrid el 1926– i altres clàssics espanyols. El 1941 fundà a Santiago de Xile l’Escola d’Art Dramàtic, i després residí a l’Uruguai durant el període 1948-57, tot dirigint la Comèdia Nacional Uruguaiana i l’Escola Municipal d’Art Dramàtic. El 1949 representà al Teatro Argentino de Buenos Aires El malentès, d’Albert Camus, però el president Perón clausurà el teatre i ella dissolgué la companyia i abandonà el país. El 1958 promogué a Buenos Aires la fundació de La Casa de l’Actor i el Teatre d’Estiu, i el 1960 fou designada per Josep Tarradellas delegada de la Generalitat a l’Uruguai. La seva vida artística ha inspirat l’obra Retrato de señora con espejo, de Pedro Corradi (1982). Es casà amb Ricard Puga que emmalaltí a Cuba durant una gira i hi morí, i després amb l’actor Miquel Ortín. El 1988, Domènec Font dirigí el programa Margarita Xirgu. La liturgia del teatro (TVE). Deixà reflectit una bona part del seu treball en la conferència pronunciada a Montevideo l’11 de juny de 1951, titulada De mi experiencia en el teatro ("Assaig de teatre", núm. 35, 2002).
Bibliografia
d. a.: Monogràfic en record de la Xirgu 1888-1969. 25è Memorial, "Entreacte", núm. 27, 1994.
FOGUET, F.: Margarida Xirgu, una vocació indomable. Pòrtic - Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2002; Bibliografia bàsica sobre Margarida Xirgu, "Assaig de teatre", núm. 33-34, 2002, p. 263-264.
GUANSÉ, D.: Margarida Xirgu. Ed. Alcides, Barcelona 1963.
PLA, J.: "Margarida Xirgu (1958)", Retrats de passaport. Una tria. Edicions Destino, Barcelona 1991, p. 127-133.
RODRIGO, A.: Margarida Xirgu. Ed. Aedos, Barcelona 1974; Margarita Xirgu. Actriz predilecta de García Lorca. Plaza & Janés, SA de Editores, Barcelona 1980 (pròleg de Ricard Salvat); Margarita Xirgu. Aguilar, SA de Ediciones, Madrid 1989; Margarita Xirgu en el exilio, "Cuadernos Hispanoamericanos", núm. 473-474: El exilio español en Hispanoamérica, 1989, p. 38-39, 142-158 i 163-164.
ROMAGUERA, J.: Magí Murià, periodista i cineasta. "Memòries d’un exiliat, 1939-1948". Pagès Editors, Lleida 2002.