PRODUCCIÓ: Films Barcelona (Empresa Diorama) (Barcelona); REFERENT LITERARI: La peça homònima (1894) d’Àngel Guimerà; FOTOGRAFIA: F.Gelabert (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Joan Morales; INTERPRETACIÓ: Josep Claramunt, Llorenç Adrià, L.Muntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente.
L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera. Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat. Al cap de poc temps mor. En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria Rosa, la dona d’aquest, amb la rivalitat del nouvingut Badori. En el convit del casori entre Marçal i Maria Rosa, Badori insinua la culpabilitat de Marçal en la mort del capatàs. En privat, Marçal confessa a Maria Rosa que va matar el capatàs per treure del mig Andreu, i ella el mata.
La durada és aproximada, establerta a partir d’un metratge de 380 m. Els exteriors foren rodats a Sant Martí de Provençals i els intèrprets formaven part de la Companyia Claramunt-Adrià del teatre Principal de Gràcia. El 1913 Codina i Gelabert en realitzaren una nova versió per a la mateixa firma intitulada Lucha de corazones. El 1916 Cecil Blount DeMille en rodà una altra i el 1946 feu el mateix el mexicà Luis Moglia Barth.