Pintor de formació, treballà primer com a actor (1905) i després com a director (1907), durant l’època daurada del cinema italià. Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otel·lo (1907); Il Cid (1910) i Parsifal (1912). Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives. Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, col·laborà ocasionalment en la FAI (filial italiana de la Pathé), i fou el primer director de la Cines de Roma. El 1913 fundà la Gloria Films a Torí. Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’Excelsa Films, amb un elenc encapçalat per Leda Gys, Mario Bonnard, Paolo Rosmino i la seva esposa Maria Caserini-Gasperini. Formà tàndem amb l’operador Angelo Scalenghe dirigint films com L’amore tuo me redime (1915) i Como aquel día (1916), que també escriví i interpretà. Conreà el melodrama tant per al mercat espanyol com internacional i exercí igualment de guionista. Del novembre del 1915 al febrer del 1916 rodà sis títols. El 1917 tornà a Itàlia per continuar la seva extensa carrera.
1907 Garibaldi.
1908 Romeo e Giulietta (també com a actor).
1909 Giovanna d’Arco.
1910 Lucrezia Borgia.
1913 Nerone e Agrippina.
1915 Maschera di mistero.
1916 Amore che uccide.
1917 Il filo della vita; La vita e la morte.
1918 Il dramma di una notte.
1919 Capitan Fracassa.
1920 La buona figliola; Il miracolo.
Mario Caserini. Director histórico, "El Periódico", 29.01.1986.