Mariona Rebull

Pel·lícula del 1946-1947; ficció de 110 min., dirigida per José Luis Sáenz de Heredia y Osio.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Ballesteros (Madrid); ARGUMENT: Les novel·les Mariona Rebull (1944) i El viudo Rius (1945) d’Ignasi Agustí; GUIÓ: J.L.Sáenz de Heredia; FOTOGRAFIA: Alfred L.Gilks (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Luis Santamaría, Luis Noain; MUNTATGE: Julio Peña; MÚSICA: Manuel Parada;SO: Rafael Pavón, Andrés Lara; INTERPRETACIÓ: José María Seoane (Joaquín Rius), Sara Montiel (Lula), Blanca de Silos (Mariona Rebull), Tomás Blanco (Ernesto Villar), Alberto Romea (Llobet pare), Carlos Muñoz (Llobet fill), José María Lado (el vell Rius), Adolfo Marsillach (Darío), Mario Berriatúa (Desiderio), Manrique Gil (Pamias), Rosita Yarza (Mercedes), Ramon Martori (el joier Rebull), Rafael Bardem (Llopis); ESTRENA: Barcelona, 05.04.1947, Madrid, 14.04.1947; PREMIS: Sindicat Nacional de l’Espectacle 1947 (2n premi), Círculo de Escritores Cinematográficos 1947 (millor director, millor actor, J.M.Seoane i millors decorats, L.Santamaría).

Sinopsi

1908. Durant un viatge a Madrid en tren, l’empresari tèxtil Joaquín Rius explica a la jove cantant Lula la tràgica història del seu matrimoni. El seu relat comença quinze anys abans, quan Joaquín es casà amb Mariona Rebull, la filla d’uns rics joiers de Barcelona. Després del naixement del seu fill Desiderio i de la mort del pare, l’empresari es feu càrrec dels negocis familiars. Aquesta dedicació a l’empresa fa que el matrimoni es distanciï. L’atemptat al Gran Teatre del Liceu del 1893 ocasiona la mort de la seva dona i la del seu millor amic.

Producció

Considerat com el director més prestigiós del cinema espanyol del principi de la dècada del 1940, especialment després de Raza (1941) i El escándalo (1943), Sáenz de Heredia volgué fer una cinta d’ambient català per elogiar l’esperit emprenedor i també conservador de la burgesia catalana en la línia oficialista franquista. Sintetitzà el dos llibres d’I.Agustí en un guió que respectava l’essència literària com a base d’una autèntica superproducció, amb un repartiment de primera categoria i una acurada recreació de l’època. La seqüència de l’atemptat del Liceu posa de manifest el talent del director. El film, un dels millors del realitzador, s’estrenà amb una gran solemnitat i fou un gran èxit. A la dècada del 1970, TVE produí una minisèrie intitulada El viudo Rius.

Bibliografia

QUESADA, L.: La novela española y el cine. Ediciones JC, Madrid 1986, p. 352-355.

VIZCAÍNO CASAS, F. i JORDÁN, Á.A.: De la checa a la meca. Una vida de cine. Planeta, Barcelona 1988.