Màrius Bistagne i Fabregat

(Barcelona , 1925)

Director de fotografia.

Vida

Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne (1901), director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino. Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’El camino del amor (1943, Josep Maria Castellví), en què el seu pare feia de cap de producció. Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F. Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario (1945) i com a segon operador en Noche sin cielo (1947). Debutà com a director de fotografia en El rey de la carretera (1954, Joan Fortuny) i com a primer operador de l’ambiciós La gata (1955, M. Aleixandre i R. M. Torrecilla), il·luminat per Joan Mariné, primer film rodat a l’Estat espanyol en CinemaScope, en Eastmancolor i so estereofònic. A partir de la dècada dels seixanta treballà també en publicitat industrial i animació a Visión, i feu documentals turístics com ara Islas Baleares; De Sitges a Casas de Alcanar i Mallorca (1972). Després del seu últim llarg, Medias y calcetines (1969, Antoni Ribas), creà diverses distribuïdores de vídeo, com Visiones Marbiscolor i Vemsa (Video Ediciones del Mediterráneo), i fou director artístic als estudis de doblatge Dovisa, on es doblaren sèries de televisió com ara Bola de drac i Doctor Slump. Es jubilà el 1994. El seu fill Jordi (1951) es dedica a la distribució de vídeo i material audiovisual.

Altres films

1959 Concierto en el Prado, V.Lluch (llargmetratge documental).

1962 Escuadrilla de vuelo, L.J.Comeron.

1965 El tigre se perfuma con dinamita (Le Tigre se parfume à la dynamite), C.Chabrol.

1968 El hombre de Caracas, J.Xiol.