Vida
Cursà estudis de música i ciències econòmiques, i a partir del 1977 s’introduí al cinema com a directora de documentals al Perú: Y se hace silencio (1977); Ayllu sin tierra (1980) –premiat al festival d’Oberhausen–; Misti (1982); Lucre (1983) i Conflictos olvidados (1996). Entre el 1985 i el 1991 realitzà el programa "Cinema 3" i "El món del cinema" de Televisió de Catalunya. Creà la productora Messidor Films (1991), orientada cap a un cinema d’autor amb prestigi i projecció internacionals, amb la qual coproduí el documental La sal de los Andes (1996, Pere Neira) i els llargs de ficció El diari de Lady M. (Le Journal de Lady M. , 1992, Alain Tanner); Terra i llibertat (Land and Freedom, 1994, Ken Loach) –Fèlix al millor film europeu–; Kràmpack (2000, Cesc Gay) –premi especial Joventut de la Setmana de la Crítica al Festival de Canes 2000 i premi Ciutat de Barcelona–; Flores de sangre (Fleurs de sang, 2001, Myriam Mézières i A. Tanner); A la ciutat (2002-03 C. Gay); Núvols d’estiu (2003, Felipe Vega) i Inconscients (2003, Joaquim Oristrell). La seva firma rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia 1994 a la millor tasca de la indústria del cinema espanyol "per la seva feina d’integració al cinema europeu amb films com El diari de Lady M i Terra i llibertat". I l’any següent fou distingida amb el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat com a productora executiva d’aquest últim títol i "per haver portat a Catalunya projectes cinematogràfics de caràcter internacional". El 2001 creà una nova firma, Imposible Films, amb la qual produí el curt 1 150 kg (2002, Daniel Gimelberg) i els llargs Golpes (2003, Elio Quiroga) i Excuses! (2003, Joel Joan), basada en la peça teatral homònima escrita per Jordi Sánchez i J. Joan. És sòcia dels cinemes Renoir de Barcelona.